L’Estatut de Sau passa de puntetes per la gestió dels aeroports, ports, carreteres i xarxa ferroviària limitant les actuacions del govern en aquests àmbits segons l’establert en la legislació estatal. En el text estatutari encara vigent, la Generalitat té competència exclusiva en l’execució de les obres públiques «que no tinguin la qualificació d’interès general». El govern també té la competència en ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials, ports, heliports i aeroports, però «sense perjudici d’allò que disposen els números 20 i 21 de l’article 149 de la Constitució». En aquests apartats de la carta magna es limita la gestió del govern ja que aquest només es pot fer càrrec, per exemple, de les línies que únicament transcorren per territori català –els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya– i dels recursos hidràulics propis. L’article 169.1 del nou text dota el govern de la competència exclusiva sobre els transports terrestres «amb independència de la titularitat de la infraestructura» i obre les portes que el servei de rodalies metropolità de Renfe passi a ser gestionat per la Generalitat. Ja s’han fet traspassos semblants, com ara el de la línia Lleida-la Pobla.

CARRETERES
L’article 140.5 de l’Estatut que es votarà en referèndum el 18 de juny preveu la possibilitat que el govern tingui la competència exclusiva de la xarxa viària catalana. I això permetria traspassar la gestió de les carreteres generals, com l’N-2, a la Generalitat. A més, també obre la possibilitat que el govern participi en la gestió de les vies de pagament.

L’AEROPORT
La gestió dels aeroports, especialment el de Barcelona, ha estat un dels punts polèmics a l’hora de redactar el nou Estatut. El primer text aprovat al Parlament, el 30 de setembre passat, preveia el traspàs dels aeroports juntament amb altres infraestructures de transport. Per fer-ho s’emparava en l’article 150.2 de la Constitució, segons el qual l’Estat «podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, les facultats [...] que per la seva naturalesa siguin susceptibles de ser transferides». El punt va veure’s modificat en les negociacions entre govern i Estat sobre el text estatutari. Els grups parlamentaris catalans van intentar blindar la gestió dels aeroports més petits –Girona, Sabadell i Reus– i deixar la del Prat a les mans d’un consorci en què la Generalitat tindria majoria. La proposta va tenir una contraoferta de l’executiu espanyol: crear el consorci però amb majoria de l’Estat. Sense arribar a cap acord, l’article 140 del nou Estatut diu que «correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports [...] que no tinguin la qualificació legal d’interès general», com l’aeroport del Prat. És a dir, continua a les mans de l’Estat. Per intentar gestionar aquesta infraestructura s’ha aprovat al Congrés una moció que demanava a l’executiu espanyol adoptar les mesures necessàries per tal que la Generalitat «participi» en la gestió dels aeroports de Catalunya.