dijous, 3 de novembre de 2005
> El Congrés dóna llum verd a negociar l'Estatut, amb Zapatero com a millor aliat
El debat constata que el PP farà servir l'espantall de la fragmentació de l'Estat per intentar erosionar el president espanyol
TIAN RIBA.
Madrid
El Congrés dels Diputats va donar ahir el vistiplau esperat a la negociació dins de la comissió constitucional de la cambra baixa espanyola de la proposta de reforma del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya amb els únics vots en contra del PP. El debat va servir per constatar que els populars faran una oposició frontal a la reforma per erosionar electoralment José Luis Rodríguez Zapatero, amb un discurs tremendista, demagog i crispat fent servir l'espantall del trencament de l'Estat. En canvi, Zapatero, amb un to més serè, es va presentar com el gran aliat del Parlament de Catalunya. Això sí, va defensar que cal una revisió en profunditat d'alguns aspectes essencials del text. Cal veure fins on estan disposats a cedir CiU i ERC.
+ Vista general de l'hemicicle durant el debat d'ahir en el moment de la intervenció de la delegació catalana. Foto: EFE
|
El president del PP, Mariano Rajoy, no va tenir en compte les intervencions dels diputats del Parlament que van anar al Congrés a defensar l'admissió a tràmit de l'Estatut: Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira. Una mostra: els diputats del PP es van escoltar Carod-Rovira en un escrupolós silenci, però els seus diputats van aplaudir dempeus les andanades de Rajoy contra Zapatero. La presa, ahir, era el president espanyol. I aquest es constata com un dels grans obstacles que haurà de superar l'Estatut, el fet d'haver-se convertit definitivament en arma electoral entre el PSOE i el PP. «Zapatero admet a tràmit l'Estatut, perquè, si no, no podria governar», va dir Rajoy en to de míting, tornant al discurs que l'única nació sobirana és Espanya i amb arguments de brotxa com que l'Estatut obliga a assumir el «credo nacionalista».
Zapatero va considerar que l'acord en l'Estatut «és el que convé a Catalunya i a Espanya», es va comprometre que la reforma s'edeqüi a «la llibertat, la igualtat i la solidaritat entre tots els espanyols». I va marcar les línies vermelles, garantint que no hi haurà una «desnaturalització» de la proposta catalana. A saber: si fins ara hi ha hagut un excés de centralisme, a l'Estatut hi ha un excés en la direcció contrària; la bilateralitat s'ha de limitar als temes que afectin específicament Catalunya, i l'Estat ha de tenir impostos propis, específicament els que afecten la unitat de mercat. Si per Zapatero s'acosta «el temps de l'acord, la conciliació, el consens i el final de la intransigència», per Rajoy «no es pot fer la permanent a un porc espí». O sigui, s'ha de retirar el text o tramitar-lo com a reforma constitucional. Rajoy va fer una autèntica declaració de guerra: «El principal desig dels milions d'espanyols que voten el PP -i el d'alguns que no el voten- és que ens oposem a aquesta bajanada. Això és el que farem amb totes les nostres forces.» I ho faran des de la comissió constitucional. Però no amb voluntat de negociar res: «Hi serem perquè els espanyols tenen dret que algú els expliqui la veritat del que es faci.»
Mas, De Madre i Carod van fer discursos molt ben travats, dels quals es desprenia unitat i fermesa però amb accents ben diferenciats. I amb una base: la legitimitat de la proposta del Parlament, la petició de «respecte» i la censura al discurs de la por del PP. I tots tres es van mostrar disposats, un cop més, a negociar, estendre la mà, pactar, dialogar i acordar, paraules que van fer servir en les seves intervencions. Tots tres van buscar també la complicitat de Zapatero i, ja en la rèplica, li van agrair les bones intencions. Tots tres van defensar que Catalunya és una nació i la necessitat d'una millora del finançament, però deixant clar que Catalunya ha estat i vol continuar sent solidària. Mas va fer un discurs menys vistós, dels que s'aguanten més sobre el paper que en una exposició oral. Va argumentar la legitimitat de la proposta en la via democràtica, pacífica, legal, constitucional i consensuada triada i va destacar que aquest no és l'Estatut dels nacionalistes. Però sobretot va destacar que CiU és coautora de la Constitució i que ha contribuït a la governabilitat de l'Estat, tant amb el PSOE com amb el PP. Diu Mas que ho van fer per sentit d'Estat. I això és el que demana al Congrés: «Actuïn amb sentit d'Estat amb majúscules.» De Madre va fer el discurs de la pell. «A mi ningú em fa fora d'Espanya. Ja em van fer fora de la meva terra. Ni per defensar Catalunya, ni per defensar la unitat d'Espanya. Separatistes i separadors s'alimenten mútuament.» Carod va evitar fent un discurs que generés tensió. «No venim a plantejar problemes, sinó a trobar solucions», va dir. Però ja en la rèplica va preguntar a la bancada popular: «Amb aquesta Espanya no hi ha res a fer. Com volen que ens hi apuntem?»
Finalment, l'Estatut va ser admès a tràmit amb el vot favorable de 197 dels 344 diputats del Congrés presents -els de tots els grups excepte el PP-, 146 en contra i una abtenció com a conseqüència d'un error, en un llarg i tens plenari -fins l'últim minut la presidència de la cambra va haver de cridar a l'ordre al grup del PP per les constants interrupcions- de més de deu hores de debat -si es té en compte la pausa per dinar- que va començar a la una del migdia i va finalitzar a la una i vint de la matinada.
|
)
