dijous, 3 de novembre de 2005
> Les intervencions dels diputats catalans tranquil·litzen els sectors reticents del PSOE
Maragall considera que el debat d'ahir, seguit per un gran nombre de personalitats, és un «punt d'inflexió positiu»
NÚRIA RIBAS/TIAN RIBA.
Madrid
Els màxims dirigents del PSOE presents al debat del Congrés es van mostrar molt satisfets per la intervenció tant de CiU com d'ERC. Uns discursos «conciliadors» que van tranquil·litzar els sectors del socialisme espanyol més reticent a la reforma. Ho van dir en privat i ho va avalar el portaveu socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba: «Gràcies pel fons i la forma.» De la seva banda, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va oferir una roda de premsa per elogiar l'actitud del PP durant la intervenció d'Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira. Rajoy encara no havia pujat a la tribuna d'oradors. Pel President, el debat d'ahir al Congrés marca un «punt d'inflexió» en la política espanyola i catalana.
+ D'esquerra a dreta, Pasqual Maragall, Joan Saura, Josep Huguet i Jordi Pujol segueixen el ple.A dalt, la vicepresidenta del Congrés, Carme Chacón, amb l'alcalde de Barcelona. A sota, José Blanco i Josu Jon Imaz. Foto: EFE
/ EFE
|
+ D'esquerra a dreta, Pasqual Maragall, Joan Saura, Josep Huguet i Jordi Pujol segueixen el ple.A dalt, la vicepresidenta del Congrés, Carme Chacón, amb l'alcalde de Barcelona. A sota, José Blanco i Josu Jon Imaz. Foto: EFE
/ EFE
|
|
Els màxims dirigents del PSOE destacaven el to «conciliador» dels representants del Parlament. Tant José Blanco, secretari d'organització socialista, com Alfonso Perales, home de confiança de Manuel Chaves a Madrid, asseguraven que «els discursos de tots tres trenquen els arguments apocalíptics del PP. Estem en el bon camí». Més seriós es mostrava Alfonso Guerra, president de la comissió constitucional del Congrés.
Maragall, que va seguir des de la tribuna de convidats, flanquejat per Joan Saura i Josep Bargalló, la intervenció dels tres ponents designats pel Parlament de Catalunya, va voler començar la seva intervenció pública amb unes paraules de reconeixement a l'actitud del PP durant la primera part del debat. Es va mostrar «impressionat per l'actitud» del PP, que va qualificar de «punt d'inflexió en la tradició responsable recent». «Aquesta és l'Espanya democràtica i educada que em van ensenyar els meus pares. És l'Espanya en què Catalunya se sent a gust i a casa», va dir. El President deia sentir-se «com el dia que es van inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona. Hem passat una fita difícil. Hem passat una fita en la vida política espanyola i catalana». Per Maragall, ahir començava el període de parlar sobre el futur i «deixar l'historicisme per discutir sobre barris i regions i no només de pàtries». El President va revelar que al matí havia anat a passejar pel parc del Retiro amb la seva dona, Diana Garrigosa, i que li havien llegit la bonaventura amb una branca de romaní. Li van dir que tot aniria bé. I així va ser. Almenys per ara.
Maragall deu ser conscient que en els últims dies el PSOE ha tancat files al voltant de Zapatero, fins fa poc únic valedor de l'Estatut. Ho van confirmar també en privat diputats catalans del grup socialista del Congrés.
Si el sector guerrista es mostrava seriós i els col·laboradors més estrets de Zapatero oferien el seu millor somriure, els diputats del PP esperaven tensos la intervenció del seu líder. Amb cares llargues. Alguns, com el diputat per Catalunya Jorge Fernández Díaz, clamaven la seva indignació per la intervenció dels ponents del Parlament. Especialment molest es mostrava Fernández Díaz amb el discurs de Manuela de Madre. Pel diputat popular, «el to conciliador no serveix de res. El que compta és el contingut d'aquesta proposta». Segons Fernández Díaz, «la més radical de tots tres ha estat justament la representant del PSC. Lamentable. S'ha quedat amb el rellotge aturat al franquisme». Hores després els diputats del PP s'animaven amb la intervenció de Mariano Rajoy. Segons els populars, el debat va deixar clar que «Zapatero està atrapat pels seus socis parlamentaris».
El debat de presa en consideració de l'Estatut va generar més expectació que el pla d'Ibarretxe, amb 400 periodistes acreditats. «Per a l'Estatut valencià no hi havia ni Déu», deia Joan Puigcercós. I la socialista Carme Chacón reconeixia que el naixement de l'hereva al tron reial, Elionor de Borbó, «ens ha fet un favor aquests dies», per frenar el soroll respecte a la reforma. Per cert, que Chacón va fer d'amfitriona de l'àmplia delegació catalana que va assistir al debat. Els va anar rebent a la porta. Eren més de mig centenar de diputats encapçalats per la mesa del Parlament. Darrere la mesa van arribar els consellers Saura, Bargalló, Antoni Castells, Josep Huguet i Joaquim Nadal. Darrere hi anava Jordi Pujol, a qui van saludar tots els oradors des de la tribuna, exceptuant Rajoy, que tampoc va saludar Maragall i que va rebre les crítiques en les rèpliques dels diputats per això. Mas, De Madre i Carod van arribar junts en una furgoneta blava. Es van situar en tres cadires davant la tribuna d'oradors. Acabades de netejar com els tapissos de la cambra que Manuel Marín va voler canviar sense sort, per la pressió de la Real Casa de los Tapices, que no volia acomiadar ningú.
Tota aquesta expectació va portar que hi hagués grans mesures de seguretat, amb tots els voltants del Congrés acordonats per la policia estatal, que va evitar que l'única manifestació contrària a la reforma -d'uns 30 ultres- s'acostés a les portes de la cambra de la carrera de San Jerónimo.
|
)
)
)
