dijous, 3 de novembre de 2005
> Infanticidi
El lector escriu
XAVIER FARRÉ. Barcelona..
M'he assabentat d'un dels darrers atemptats a l'Iraq, a la ciutat de Bagbad, on un infant de tretze anys lligat amb no sé quants quilos d'explosius s'ha immolat al mig de la ciutat. No puc més: animals, infanticides, assassins...! Quina ment tan perversa pot induir un nen a immolar-se? Quins pares suposo tan animals poden arribar a l'extrem d'assassinar un nen -per què això és un assassinat, un infanticidi-. Ja he acabat de sentir, amics meus, com podem arribar a aquests límit absurds. No hi ha cap estament mundial que posi fre a aquestes aberracions repugnats? Són nens, simplement nens, induïts per uns pensaments malaltissos, cruels, inhumans. Que l'ONU, o qui sigui, faci els possibles de frenar les barbàries suïcides... és que ara són nens!, i nens que no saben el que fan. La crueltat ha arribat a la fi a aquests límits. És trist, és penós, no ens podem quedar impassibles davant aquest fets.
|
