dijous, 3 de novembre de 2005
> Zapatero condiciona l'aprovació de l'Estatut a tres principis: «Llibertat, igualtat i solidaritat»
El president espanyol rebutja que l'articulat defineixi Catalunya com a nació i proposa la fórmula d'«identitat nacional»
VICENÇ PLANELLA.
José Luis Rodríguez Zapatero va explicitar ahir el «rotund» suport del govern estatal i del PSOE a la presa en consideració de l'Estatut, però va posar tres noves condicions perquè el projecte superi el filtre de les Corts Generals. El president espanyol es va comprometre a vetllar perquè la reforma no alteri els principis de «llibertat, igualtat i solidaritat» entre ciutadans i territoris que proclama la Constitució. Zapatero va oferir al quadripartit una negociació que no modifiqui l'esperit del text aprovat pel Parlament i, a la vegada, va fixar una relació de límits que impliquen canvis substancials. Així, el president espanyol va revelar que la seva proposta per definir Catalunya implica només reconèixer que té «identitat nacional».
+ Zapatero, en un moment de la seva intervenció des del faristol del Congrés. Foto: B. RODRÍGUEZ / EFE
|
A les condicions genèriques de donar suport a l'Estatut si era aprovat per una àmplia majoria del Parlament i es mantenia dins dels límits de la Constitució, Zapatero hi va afegir ahir tres requisits més perquè el projecte compti amb els vots del grup socialista i, per tant, torni a Catalunya amb l'aval de les Corts Generals. El president va parlar de garantir tres principis: «La llibertat perquè cada ciutadà pot viure la seva identitat sense imposicions, la igualtat perquè tots els espanyols disfruten i disfrutaran sempre dels mateixos drets i la solidaritat perquè totes les comunitats contribueixen i contribuiran sempre al projecte comú de convivència preservant la cohesió social.» Zapatero va vincular aquestes regles bàsiques a la conservació dels avenços que ha comportat l'estat de les autonomies, tot i que es va mostrar disposat a atendre les peticions de més autogovern i d'un millor finançament que s'han formulat des de Catalunya i a promoure el reconeixement de la diversitat de pobles i de llengües que integren l'Estat: «La unitat de l'Estat no significa uniformitat.» En aquest sentit, va retreure al PP que s'embolcalli en el patriotisme i atiï «la por» dels ciutadans respecte a l'abast d'algunes reformes institucionals. Zapatero, però, va fer un últim intent per convidar els populars a abandonar la posició d'«intransigència» que ha adoptat respecte a l'Estatut: «Ningú ha de quedar al marge, tots som necessaris.» El president espanyol va acompanyar aquesta invitació d'una àmplia relació de qüestions que creu que s'han d'esmenar del text -recollides en la fitxa adjunta-. Les anomenades línies vermelles de Zapatero van incloure el descobriment de la fórmula que tenia al cap per resoldre el conflicte de sobiranies entre les definicions nacionals d'Espanya i de Catalunya. Va concedir que «Catalunya té identitat nacional», però va afegir-hi que continuarà «constituïda com a comunitat autònoma, d'acord amb la Constitució i aquest Estatut».
|
)
