dijous, 3 de novembre de 2005
> «Aquí no es trenca res, no en nom de Catalunya»
Manuela de Madre
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
+ Manuela de Madre, a la tribuna del Congrés dels Diputats, ahir. Foto: EFE / MONDELO
|
Manuela de Madre, portaveu del grup socialista al Parlament de Catalunya, va parlar segona. Dels tres parlaments matinals, el de De Madre va ser l'únic interromput pels aplaudiments dels diputats. Va ser interrompuda quan va recordar que havia cridat «Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia per guanyar, amb tots els demòcrates catalans i espanyols, una Constitució per a tothom. I no tots poden dir el mateix». En la crítica següent al PP, encara més explícita, va tornar a ser interrompuda: «On és el problema? On és l'amenaça? On és la ruptura? On és la insolidaritat? Hi ha hagut massa desqualificacions sense rigor; massa alarmes sense fonament; massa intents de boicot. Cal un debat serè, documentat, contrastat. El temps de la política democràtica. El contrari no és política, el contrari és manipulació.»
De Madre va insistir en la seva disposició a parlar-ne, en la necessitat del nou Estatut, per no alimentar el victimisme, la incomprensió i el desinterès. Tot recordant el 89% del suport del Parlament de Catalunya, va assegurar que Catalunya vol negociar i «canviar, si cal». De Madre va fer una crida perquè tothom -tots els que aquestes darreres setmanes han blasmat el nou text- entengui que l'Estatut no és rupturista: «Aquí no es trenca res, ni Espanya, ni la caixa única de la Seguretat Social, ni la unitat de mercat, ni la unitat jurisdiccional, ni el partit socialista. No es trenca res. No pas pel nostre costat. No en nom de Catalunya.» Aquest argument li va servir per defensar el federalisme -«unió i llibertat»- i per tornar a carregar contra el nacionalisme espanyol, aquest cop citant el poeta Luis Cernuda: «Lo cretino no excluye lo ruin. Y lo ruin no excluye lo cretino.» Es va referir als «profetes del desastre» i als que «especulen amb l'odi i l'enfrontament» i escampen «infàmies i mentides». Així que, segons De Madre, «hi ha qui s'entesta a ser tan cretí com roí».
De Madre, que va aclarir que a Catalunya també hi ha pobresa, va explicar la seva odissea personal: «L'Espanya franquista i de la misèria em va fer fora de la meva terra natal, com centenars de milers de famílies, buscant el futur i les oportunitats negades a Andalusia. I, finalment, les vam trobar a Catalunya.» I va explicar que va aprendre el nom dels arbres i de les coses, de la bellesa de la Nova Cançó i les paraules d'amor de Serrat. I del lament dels poetes andalusos era també el lament de Miquel Martí i Pol.
|
)
