dijous, 3 de novembre de 2005 > La força de la unitat
mail obert
VICENT PARTAL.
Allò important en la sessió del Congrés d'ahir era saber fins a quin punt el Parlament podria presentar una imatge homogènia, on i com Zapatero marcaria la frontera del que acceptava i quin grau de violència posaria en joc el PP. Acabada la sessió, el Parlament va fer el paper que se n'esperava, Zapatero va tenir bones paraules, una excel·lent actitud, però va traure implacable la tisora, i el PP no es va atrevir a fer el hooligan, malgrat algun episodi concret.
Ahir, però, només era el començament. On el futur de l'Estatut es juga és en la trinxera de la negociació pam a pam. Vista la contundència del president del govern espanyol, podríem començar a pensar que ho tenim malament, però a la vegada el seu to cordial i la seua actitud conviden a esperar encara una mica més. A veure fins a quin punt les retallades desfiguren o no la major part del text.
Amb tot, el que és realment colpidor és la unanimitat del projecte català. Al matí, 300 representants de la societat civil ho van voler escenificar al centre mateix de Madrid i realment feia pensar com, segurament, en aquesta unitat i per aquesta unitat som bastant més forts del que nosaltres mateixos volem imaginar-nos.
|