dissabte, 1 d'octubre de 2005 > Mas exigeix a l'Estat que respecti «l'horitzó nacional i la idea de país» que fixa l'Estatut
El líder de CiU adverteix els partits catalans que no vagin a Madrid «amb una actitud de derrota prèvia»
ALBERT SEGURA.
Barcelona El nou estatut fixa un «horitzó nacional i una idea de país» que el líder de CiU, Artur Mas, vol que tots els partits catalans es conjurin per fer-lo respectar en la negociació a Madrid. «Hem d'explicar i fer entendre, però també ens hem de saber fer respectar», va reclamar ahir, després que la reforma s'aprovés al Parlament. Mas va demanar també que no es vagi a les Corts espanyoles «amb una actitud de derrota prèvia», perquè «Catalunya ha parlat amb la veu clara i ben alta i això ara ens ho hem de fer valer». Ara «canvien les tornes» i és el PSC qui té la «principal responsabilitat», però «no estaran sols», va assegurar.
+ Artur Mas, aclamat pels diputats de CiU, fent les quatre barres amb la mà. Foto: ANDREU PUIG
|
«Hem fixat un referent, hem fixat un horitzó nacional, una idea de país i també un ideal, ara per ara compartit.» Això és, per Mas, «el més important» i el que CiU aconseguirà perquè «sabent on volem arribar, estic absolutament segur que hi arribarem». Amb la mateixa satisfacció que ja havia expressat dijous a la nit just després de tancar el pacte definitiu, Mas va parlar ahir de «pacte de gran transcendència i profunditat històrica» per llançar un missatge a Madrid: «Pensin que Catalunya no ha donat mai l'esquena a Espanya, tampoc en els últims 25 anys, i ara hem de reclamar que Espanya, en un moment transcendent, no ens doni l'esquena a nosaltres.» «Reclamem el dret no només a ser escoltats, sinó també a ser respectats», va exigir.
Mas va demanar «excuses al poble de Catalunya» perquè, en el procés de reforma, hagi pogut semblar que CiU tenia una actitud d'«intransigència». Però «no ha estat així: Hem actuat amb fermesa», va assegurar. Un cop aprovat al Parlament, només amb els 15 vots en contra del PP, «aquest procés no pot acabar malament», perquè «ningú sortiria indemne» d'un fracàs així, va avisar Mas.
Si fins ara era CiU qui, com a primer grup al Parlament, tenia la «principal responsabilitat» de l'aprovació del text a Catalunya, ara «canvien les tornes» i el pes decisiu «l'agafa el PSC». Però «no estaran sols», va tranquil·litzar els socialistes catalans, oferint-los, de nou, «la unitat d'acció» dels partits catalans en la negociació.
«Doble mèrit» de Maragall
Artur Mas va reconèixer i agrair a Pasqual Maragall el «doble mèrit» de, primer, quan encara era a l'oposició, haver «conduït» el PSC cap a la reforma estatutària, i, després, ja com a President, haver «mantingut l'aposta», tot i que en el govern espanyol ja no manava un PP «que segur que diria que no» i no implicava cap risc per als socialistes catalans. Després de les negociacions dels últims dies, Mas i Maragall mantenen ara «una relació més estreta, més franca i més honesta, tot i que no exempta de visions clarament diferents».
Si Mas fos ara president de la Generalitat i CiU continués governant «també hauria propiciat i impulsat un nou estatut ambiciós per a Catalunya», va assegurar el secretari general de Convergència Democràtica. Si llavors la reforma no s'hagués aprovat, va concloure Mas, «voldria dir que els que haguessin estat a l'oposició no haurien tingut l'actitud de CiU», que ha «posat clarament l'objectiu de país, la fidelitat al poble de Catalunya i el sentiment de pàtria per sobre de qualsevol objectiu també legítim de partit».
|