| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 28 d'abril de 2024


dissabte, 1 d'octubre de 2005
>

L'acord econòmic solidari

Títol VI. Del finançament

EL PUNT. Barcelona

+ Antoni Castells i Joan Ridao, parlant ahir al Parlament. Foto: A. PUIG
CiU i el PSC van diferir dijous a la nit en l'explicació del nou finançament pactat entre el tripartit i la federació que va permetre que ahir s'aprovés l'Estatut al Parlament. En el debat del títol VI de finançament, que es va aprovar amb els vots favorables del PSC, CiU, ERC i ICV-EA i el contrari del PP, el portaveu dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va deixar clar que el sistema pactat «no és el concert» i s'adequa perfectament a la Constitució. El diputat de CiU Francesc Homs va discrepar i amb ironia va afirmar que «hi ha dos models: el pactat i el que acaba d'explicar». Interpretacions a banda, el cert és que «l'acord econòmic solidari», com s'ha batejat el nou finançament, combina aspectes de les propostes del tripartit i la federació nacionalista, i es basa en els principis que es detallen a continuació. Relació bilateral El finançament acordat entre el tripartit i CiU consagra la relació bilateral de la Generalitat i l'Estat en el capítol primer. Està prevista la creació, en el termini de mig any després de l'aprovació de l'Estatut, de la nova comissió mixta d'assumptes econòmics i fiscals Estat-Generalitrat, que substituirà la Comissió Mixta de Valoracions. El nou organisme bilateral estarà per sobre del Consell de Política Fiscal i Financera, on estan representades les 17 comunitats autònomes, i s'encarregarà de «la concreció, el desenvolupament, l'actualització i el seguiment del sistema de finançament» així com de «la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat amb l'Estat». Blindatge El nou model també blinda el finançament català de possibles retallades per part del govern espanyol a partir de lleis estatals, ja que fixa que «en aplicació dels principis de proximitat i subsidiarietat» l'Estatut «és d'aplicació preferent en cas de conflicte normatiu amb la legislació de l'Estat». Cent per cent dels impostos Tal com volia CiU, el model pactat preveu que la Generalitat serà l'encarregada de recaptar i gestionar tots els impostos propis i de l'Estat que es paguen a Catalunya. Sobre aquests últims, el nou sistema atorga a la Generalitat «el rendiment de tots els tributs estatals suportats a Catalunya, que tenen la consideració de cedits». Agència tributària pròpia Es crea l'agència tributària catalana que s'encarrega de «la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya», tret dels de naturalesa local. El model acordat també assumeix la proposta de la federació nacionalista que aquest organisme es relacioni amb el seu homòleg estatal en termes de «col·laboració» a partir principalment de la signatura de convenis en comptes d'estar-hi «coordinada o consorciada», com volia el tripartit. Aportació catalana a la hisenda estatal És la nova definició que el tripartit i CiU han donat al que la federació denominava inicialment «quota de retorn». L'aportació catalana a la hisenda estatal es determinarà en la comissió mixta d'assumptes econòmics i fiscals Estat-Generalitat i inclou dos conceptes: el pagament a l'Estat pel finançament dels seus serveis i les seves competències, i la quota de solidaritat. Són dos aspectes que, malgrat sumar-se, es calculen de manera diferent, ja que mentre que el primer es fa a partir d'un percentatge per a l'Estat sobre els impostos cedits, la solidaritat es fixarà -com volia el tripartit- amb mecanismes d'anivellament. Finançament local La proposta fixa que la Generalitat té competències en finançament local i que el Parlament, a través de la llei d'hisendes locals de Catalunya, determinarà els criteris de distribució dels diners dels ajuntaments -tal com volien CiU i ERC-, que es farà a partir «dels principis, objectius o estàndards que fixi l'Estat».

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Pel davant i pel darrere del Parlament

>L'atzar va fer que tres gironins fossin els primers a votar de tots 135 diputats

>L'aprovació vista amb ulls tarragonins

>Les acotacions

>Reconeixement implícit al dret a l'autodeterminació

>EL DECÀLEG

>El PP reclama la dissolució de les Corts per fer front a «un procés de separació»

>Amb l'estatut al carret de la compra

>Maragall proposa «canviar» Espanya perquè accepti una relació bilateral amb Catalunya

>Mas exigeix a l'Estat que respecti «l'horitzó nacional i la idea de país» que fixa l'Estatut

>De Madre ven la reforma com una «abraçada» de Catalunya a una «Espanya fraternal i federal»

>Carod veu en l'Estatut l'última oportunitat de Catalunya per continuar dins de l'Estat

>Piqué denuncia que el nou text busca «afeblir els lligams entre Catalunya i Espanya»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.