dissabte, 1 d'octubre de 2005
> Amb l'estatut
al carret de la compra
Al mercat del barri de Sant Andreu, a Barcelona, l'aprovació de l'estatut es viu amb una aparent indiferència. Això sí: preocupen la immigració, els pisos i els ajuts socials. Coses que el nou estatut vol canviar.
DAVID MARÍN.
Barcelona
+ Una parada d'ous, ahir, al mercat municipal de Sant Andreu, a Barcelona. Foto: JUANMA RAMOS
|
Mentre al Parlament els diputats votaven un a un el nou estatut, al mercat del barri barceloní de Sant Andreu es formaven, a les parades amb ofertes, les cues habituals dels divendres. Tampoc no són gran cosa, la veritat, que des que va obrir un gran centre comercial a prop tot són queixes dels botiguers, però almenys donen peu a alguna conversa mentre s'espera el torn. «L'estatut? Això són coses dels polítics, el que importa és arribar a final de mes», responia una clienta en una parada de carn. Les altres s'hi recreen, amb el tòpic, fan que sí amb el cap, somriuen.
Resulta estrany que els polítics s'esforcin tant a visitar els mercats quan després la parròquia es plau d'exhibir un aparent desinterès. Però gratant una mica s'hi veu una altra cosa: no apassiona la discussió normativa, però sí els efectes del dia a dia, allò que es pot tocar amb les mans. «Si aconsegueixen que hi hagi més ajuts per a tothom, perfecte, perquè aquí hi ha un gran problema quan donen ajuts a uns i a altres no», diu un dels venedors.
Preocupa la immigració
«Cada cop veig més una mica de racisme, molts es queixen que no els han donat plaça a l'escola i l'han d'enviar a l'altra punta de Sant Andreu i en canvi l'hi han donat a un immigrant», continua aquest comerciant. En una altra carnisseria també es parla del tema. «És normal que vinguin, allà és que no s'hi pot estar, pobres, tot el menjar ple de mosques», diu una dona. «Un nebot meu hi va de vacances, no sé per què, però allò li agrada.» La conversa ve pel que ha passat a la frontera sud d'Europa, les terribles imatges de Ceuta. La carnissera talla els filets i replica que també cal ajudar aquella gent.
I ho fan, a la seva manera. Al mercat de Sant Andreu hi ha una parada on es venen llibres de segona mà a 1 euro, que va a parar a una associació del barri d'ajuda al poble saharauí. Mentrestant, al Parlament han recomptat els vots: 120 a 15 a favor d'un nou estatut que inclourà, entre altres noves competències, les d'immigració. La cambra aplaudeix, però al mercat no ho saben perquè no hi ha cap aparell de televisió ni se sent cap ràdio.
«Tot és més car»
«No, aquí de l'estatut ningú no en parla», diu la Puri. I deu ser veritat, perquè pel bar de la Puri s'hi teixeixen les converses del dia. Un noi l'ajuda a repartir per les parades els cafès amb llet i els croissants que reclamen els paradistes. «El que preocupa és que tot és cada dia més car.» «Avui, per exemple, al taulell discutien sobre els que van expulsar ahir a Operació triunfo, però no de l'estatut.»
L'Àlex Bastit ven peix en una de les parades. No li interessa l'estatut, però no pas perquè no tingui una opinió. Ho ha seguit pels diaris. «És que hauríem de demanar la independència, però un estatut no serveix perquè ha d'anar a Madrid i allà no ens ho aprovaran mai.» Potser aquelles seran les veritables rebaixes de divendres.
|
)
