dissabte, 1 d'octubre de 2005
> Maragall proposa «canviar» Espanya perquè accepti una relació bilateral amb Catalunya
El tripartit i CiU es conjuren per defensar units a Madrid el nou estatut davant l'hostilitat del PP i les reserves del PSOE
VICENÇ PLANELLA.
Barcelona
Pasqual Maragall va proposar ahir que, amb el nou estatut a la mà, els partits catalans assumeixin ara el repte de «canviar una mica» Espanya perquè esdevingui un estat federal en què l'encaix del país es fonamenti en la «bilateralitat» de les relacions i l'«equitat» econòmica. El president de la Generalitat es va mostrar convençut que les Corts espanyoles acceptaran el reconeixement de Catalunya com a nació. El PSC-CpC, ERC, ICV-EA i CiU es van conjurar per actuar amb unitat davant el desafiament que la reforma estatutària superi, sense grans retallades, el tràmit de l'aprovació al Congrés. Una fita que s'anuncia difícil davant l'hostilitat total que ahir li va declarar el PP i les reserves que van mostrar importants sectors del PSOE.
+ Pasqual Maragall, en un moment de la seva intervenció d'ahir que va cloure la sessió plenària del Parlament. Foto: ANDREU PUIG
|
Un cop aprovat ahir al matí el dictamen de la proposició de llei orgànica del nou estatut i de derogació de l'Estatut del 1979, amb els 120 vots favorables dels grups de CiU, del PSC-CpC, d'ERC i d'ICV-EA contra els 15 negatius del PP, la mirada de tots els líders polítics catalans es va traslladar de seguida del Parlament cap a Madrid. Ningú va amagar que ara comença el veritable desafiament de situar l'autogovern i el finançament del país en un estadi superior al que ha tingut al llarg d'un quart de segle de vigència de l'Estat de les autonomies. L'encarregat de concretar la dimensió del repte va ser Pasqual Maragall que, abans del ple, en unes declaracions radiofòniques, va llançar aquesta petició: «Escolta'ns, Espanya.» Ja en el discurs de cloenda de la sessió al Parlament, Maragall va assenyalar que el propòsit de la reforma estatutària és empènyer l'Estat cap a una estructura federal i aconseguir per a Catalunya un nou model de relacions: «Vull fer un elogi, l'elogi del diàleg. I l'elogi de la bilateralitat amb Espanya.» El president de la Generalitat també va apuntar que el país reclama «precisió i rigor» en aquesta nova entesa territorial després d'haver vist com els que defensen la «unitat imposada» de l'Estat han anat diluint la seva «pluralitat real». En aquest sentit, va manifestar que Catalunya, a més de la bilateralitat, vol una relació d'equitat en termes econòmics que va sintetitzar amb la frase: «Si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no.» És a dir, Maragall va indicar que els catalans han esgotat el marge que tenien per ser generosos amb la resta de comunitats i que ara són aquestes les que «han de volar soles» per fer-se mereixedores de la solidaritat. El President va afegir que Catalunya necessita eines noves per poder crear un espai econòmic i polític potent dins de la Unió Europea en el qual pugui desenvolupar els seus propis projectes. Tot plegat comença, segons va dir Maragall, amb l'acceptació per part de les Corts espanyoles de la «peculiaritat» del país i del reconeixement que Catalunya és «una nació». Per aconseguir-ho, el cap del govern es va mostrar disposat a «fer les Espanyes», a proposar, no a imposar, i a «seduir» amb tots els arguments que calguin: «Som uns enamorats d'aquestes Espanyes. Tant, que les volem canviar, una mica.»
Pasqual Maragall va demanar a les formacions que han donat suport a l'Estatut que l'acompanyin en aquest recorregut de convenciment davant la constatació que no serà fàcil. El secretari general del PP, Ángel Acebes, li va donar la raó reclamant al president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que dissolgui les Corts si el projecte no es tramita com una reforma constitucional, que necessita una majoria de dos terços al Congrés per a la seva aprovació. També al PSOE es va acollir amb reserves l'aprovació del nou estatut, que van anar des d'un «no m'agrada» pronunciat pel president del partit, Manuel Chaves, fins a l'avís que patirà modificacions en tot allò que pugui ser considerat inconstitucional que va llançar la vi
|
)
