dissabte, 1 d'octubre de 2005
> Escollits per dir «jo hi era»
la crònica
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
+ A la foto gran, Artur Mas, Pasqual Maragall i Jordi Pujol se saluden. Al costat, l'hora del cava: Josep-Lluís Carod-Rovira i Teresa Comas es besen. A sota, Jordi Pujol i Diana Garrigosa a la llotja. Al mig, tribuna de convidats, en què s'observa Jordi Solé Tura, Jaume Sobrequés, David Madir, Macià Alavedra i Josep Maldonado. A la dreta, Joan Laporta i Ernest Benach. Foto: ANDREU PUIG
|
|
|
|
|
Mig miler de persones més del que és habitual van col·lapsar els passadissos del Parlament de Catalunya, des de primera hora del matí fins a l'hora de dinar. La sessió última del ple de l'estatut es va fer segons la litúrgia canònica dels llibres d'història tradicional. Sap greu per tanta gent il·lusionada per dir «jo hi era», perquè la jornada bona, l'emocionant, la de la batalleta que decanta els esdeveniments cap a un costat o cap a l'altre, va ser la de dijous, 29 de setembre, festa dels arcàngels sants Gabriel, Rafael i Miquel.
Ahir, la pota legislativa de la Generalitat es va envoltar de personatges il·lustres del país. El president del Barça, Joan Laporta, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, els líders sindicals Josep Maria Àlvarez, de la UGT, i Joan Coscubiela, de CCOO. Hi havia força diputats del Congrés, representant tot l'arc parlamentari, destacant Joan Puigcercós, i del món municipal, com l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho. I personalitats que ja són història: Jordi Pujol, Heribert Barrera, Joan Rigol, Jordi Soler Tura, Gregori López Raimundo, Anton Canyellas i Jaume Sobrequés. I així fins a mig centenar de personalitats ben situades a tribuna. I encara s'hi ha d'afegir prop de 250 convidats més, que ho van seguir per la tele, com els de casa, a les sales de reunions del palau.
«Abrazo, palmadas, redoblón»
Es van veure moltes abraçades, amb sonors cops a l'esquena, molt a la madrilenya. Un antic cronista del Congrés, amic personal de ZP, explicava les quatre modalitats d'aquesta indiscreta forma de salutació: «En diuen abrazo, palmadas, redoblón i doble redoblón, que és quan fan tanta fressa.» De Madrid, també hi havia els de CQC i molts enviats especials. Dels 410 periodistes acreditats els tres dies, 340 eren no habituals. Van ocupar-ho tot amb platós de ràdio i televisió i amb connexions en directe als principals programes del país i de l'Estat.
Va ser un dia amb molta cara de son i bon ambient a la cafeteria. La gent es feia petons i es felicitava. Dotze del PP no ho van poder resistir i, tot just es va haver acabat el ple, se'n van anar. Van quedar-se Belén Pajares, Rafa López i Dolors Montserrat. A ells se'ls veia tristos. És que el ple va aixecar-se a un quart de dues, després d'una llarga ovació i amb tothom dret per cantar Els Segadors. I petons i abraçades.
|
)
)
)
)
)
