dissabte, 1 d'octubre de 2005
> De la nit al dia
mail obert
VICENT PARTAL.
Aparentment el clima era el mateix. Entre dijous a la matinada i divendres al matí poques coses podien haver canviat. I tanmateix es veia clar que havien canviat.
Persistia, és cert, l'emoció sincera i la satisfacció generalitzada de la classe política. Han estat mesos molt tensos i no es podia demanar una altra cosa. L'alleujament amb què els uns i els altres varen rebre l'acord és comprensible. I era el moment, fins i tot, de gestos tan impactants com el que va protagonitzar Quico Homs deixant que la darrera paraula del ple fos l'homenatge als perseguits per la dictadura que acabava d'entonar Lídia Santos.
Però ahir al matí també començava a imposar-se la realitat política. I ja es mirava més cap a dins, cap a la posició que els partits tindran a partir d'ara, i també cap a fora, cap a Madrid, on aquest estatut ho tindrà molt difícil.
Això explica que cada grup polític es reivindiqués a ell mateix. Que es posara de relleu l'aportació pròpia amb tanta insistència. I que s'intentara tranquil·litzar el votant propi que no ho acaba de veure clar. Així, per exemple, es va veure Carod recuperar el discurs independentista i a Manuela de Madre parlar en espanyol per tranquil·litzar els espanyols -els que hi ha ací i els d'allà.
Tot i amb això, les últimes hores han estat patrimoni de la gran política, de la política amb majúscules. I ha començat una nova etapa. A veure si entre tots aconseguim que el difícil tràngol de Madrid desemboque en alguna cosa positiva. Si més no per a nosaltres.
|
