Podeu escoltar el programa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

El llibre La veritat sobre la llum, d’Audur Ava Ólafsdóttir (Club Editor, amb traducció de Macià Riutort) parla d’aquesta feina ancestral a partir del relat d’una llevadora que recupera tot de documents de la seva tia àvia, i a la primera pàgina s’hi explica que fa uns anys els islandesos van elegir la paraula ‘llevadora’ com la més bonica de la seva llengua. Una paraula que en islandès ajunta dos dels mots més bonics: mare i llum. Mare de llum. Cada llengua el diu a la seva manera, aquest ofici, però en la majoria es fa referència a una dona que ajuda una altra dona a portar un infant al món. Gairebé sempre l’etimologia indica que es tracta d’una dona gran que podria ser l’àvia materna de l’infant.

En aquest programa, solem fer servir la paraula ‘llevadora’, que etimològicament deriva de ‘llevar’, pel fet de llevar o separar l’infant de la mare. És el terme més divulgat pels mitjans de comunicació. Però, ben mirat, el mot que abasta més territori català és el de ‘comare’, i no cal anar al diccionari per entendre d’on ve.

Comare, llevadora, mare de llum… Avui, sanitàries amb coneixements específics que acompanyen i assessoren dones, segueixen embarassos i assisteixen parts… Amb Mariví Cambredó parlem de quines feines fa una llevadora, quina importància té en l’acompanyament materno-infantil i en l’assessorament a la salut sexual i reproductiva… Com ha evolucionat aquest ofici durant les darreres dècades. També, per què actualment falten llevadores i què s’hi pot fer per revertir-ho, tenint en compte com pot afectar aquesta manca de relleu.

Capítols anteriors

• Part respectat, una qüestió de drets fonamentals, amb l’advocada Marta Busquets Gallego
• Maternitats intensives, la crisi de les cures i el mite de la conciliació, amb l’antropòloga Bruna Álvarez
• Lactància, de les primeres crisis al deslletament i la formació dels professionals, amb la infermera i assessora Judit Vilar
• Desig i sexualitat en la maternitat i la relació de parella quan ha arribat un fill, amb la psicòloga i terapeuta Elena Crespi
• Una balena embarrancada i els referents que s’han de cercar, amb la professora i investigadora Maria Rodó-Zárate
• Monomares, la tribu i drets per assolir, amb Maria Manyosa i Gala Pin
• Canvis en el cervell, instint maternal i un camp científic per recórrer, amb Anna Soler i Camila Servin (projecte Be Mother)
• Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

En aquest capítol conversem amb l’advocada Marta Busquets Gallego, especialitzada en drets sexuals i reproductius en l’àmbit obstètric. També és membre de Dona Llum, Associació Catalana per un Part Respectat, la qual presideix d’ençà del 2017, i és autora, entre més llibres, d’una guia de drets per a les embarassades (Mi embarazo y mi parto son míos, Pol·len Edicions).

Podeu escoltar el programa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

Què vol dir exactament que un part sigui respectat? Quins drets tenen les embarassades? Els sabem? Estem prou empoderades quan arribem a la sala de parts? I els professionals, tenen prou sensibilitat? Què és un pla de part i fins a quin punt és vinculant? I en cas d’haver sofert violència obstètrica, a qui podem recórrer? També deu caldre aquesta sensibilitat en el món jurídic…

La gran qüestió, per Busquets, és: “Respectar els drets humans de les dones i de les persones de serveis obstètrics. Som persones de ple dret, som adultes, i això vol dir que, tant en un context de baixa intervenció com d’alta intervenció, s’ha de tenir en compte les nostres necessitats, què volem, quines pors tenim, quins desitjos tenim, què necessitem per estar bé i gaudir del procés, en definitiva.” Per això, diu, “pot haver-hi un part no intervingut, sense epidural, molt violent, perquè em tracten molt malament, fins i tot perquè no és el que jo volia, i pot haver-hi un part amb una cesària, perquè hi ha una placenta prèvia oclusiva total, o qualsevol altre risc important, i on s’ha posat al centre les necessitats d’aquella dona, i que aquell part sigui –ha de ser– totalment respectat.”

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Maternitats intensives, la crisi de les cures i el mite de la conciliació, amb l’antropòloga Bruna Álvarez
• Lactància, de les primeres crisis al deslletament i la formació dels professionals, amb la infermera i assessora Judit Vilar
• Desig i sexualitat en la maternitat i la relació de parella quan ha arribat un fill, amb la psicòloga i terapeuta Elena Crespi
• Una balena embarrancada i els referents que s’han de cercar, amb la professora i investigadora Maria Rodó-Zárate
• Monomares, la tribu i drets per assolir, amb Maria Manyosa i Gala Pin
• Canvis en el cervell, instint maternal i un camp científic per recórrer, amb Anna Soler i Camila Servin (projecte Be Mother)
• Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons

Podeu escoltar el programa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

“Hi ha hagut canvis socials que porten a entendre la maternitat d’una altra manera i a performar-la. Ara per ser bones mares hem de saber fer pastissos i treballs manuals. I anar al parc, ser-hi present… Sharon Hays, que és qui va encunyar aquest concepte de maternitat intensiva, diu que la maternitat s’ha professionalitzat. Ara has d’estudiar o llegir o t’has de nodrir d’experts que et diguin com has de fer les coses, i això obre tot un camp de mercat perquè molts experts diguin el que s’ha de fer, perquè se suposa que si no ens ho diu un expert, o si nosaltres mateixes no ens formem per ser mares, sembla que no ho sapiguem fer”, reflexiona Álvarez.

L’antropòloga esmenta el procés d’individualització engegat als anys vuitanta i la nuclearització de la família. “Jo ara penso que s’ha nuclearitzat fins a l’individu, la decisió de tenir fills. Ara ja no és ni tan sols una decisió de parella, sinó que són projectes individuals. I el fet que es posi la decisió al centre sí que té un impacte social important. Quan els fills venien, els fills venien, i prou. Eren aquí i més o menys sobrevivíem amb fills, i tota la societat sobrevivia amb els fills. Els nanos eren al carrer, els veïns s’ocupaven dels infants, tu arribaves a casa teva i si picaves la porta i no hi havia ningú, anaves a casa la veïna. Hi havia aquesta xarxa col·lectiva.” I en relació amb aquesta decisió individual, que a més com més va és més tardana, explica: “La frase que m’han dit moltes mares és: ‘Si ho he decidit jo, me n’ocupo jo. Perquè si no, no ho hagués decidit.’ I el fet que ens responsabilitzem quasi individualment de la decisió implica que per què s’ha de preocupar l’estat de fer polítiques públiques, si al final és una decisió individual.”

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Lactància, de les primeres crisis al deslletament i la formació dels professionals, amb la infermera i assessora Judit Vilar
• Desig i sexualitat en la maternitat i la relació de parella quan ha arribat un fill, amb la psicòloga i terapeuta Elena Crespi
• Una balena embarrancada i els referents que s’han de cercar, amb la professora i investigadora Maria Rodó-Zárate
• Monomares, la tribu i drets per assolir, amb Maria Manyosa i Gala Pin
• Canvis en el cervell, instint maternal i un camp científic per recórrer, amb Anna Soler i Camila Servin (projecte Be Mother)
• Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons

Vilar, que porta el compte d’Instagram @lamamanurse, ens parla de les primeres hores del nadó, de com ha de ser una presa òptima, de com detectar algunes crisis de lactància. Del suport que cal, per a donar el pit i també en el moment del deslletament.  De mugroneres, ingurgitacions i petits entrebancs en el camí de la lactància. De mites que encara s’arrosseguen, també (“no tens prou llet”, “al principi ha de fer mal”, “els mugrons s’han d’endurir”, “es desperta massa sovint”, “dóna-li cereals abans d’anar a dormir”):

“La majoria de dones produeix la llet suficient per al seu nadó. Sí que és cert que hi ha certes condicions que poden portar a una baixa producció de llet, i hi ha al voltant d’un 5% de dones que no produeixen prou llet per a alimentar amb lactància materna exclusiva el seu nadó”, diu Vilar, que de seguida afegeix: “Però també és cert que de vegades hi ha una baixa producció de llet per causes que es poden evitar o que es poden revertir. Per exemple, un nadó que no s’agafa bé al pit, que fa una agafada molt superficial, no pot estimular prou la glàndula mamària perquè la mare produeixi prou llet. Però això no vol dir que la mare no sigui capaç de produir prou llet per al seu nadó, sinó que s’ha de solucionar primer aquesta causa perquè pugui funcionar.” Com col·loca la boca el nadó, com succiona, quina postura adopta la mare quan es col·loca la criatura al pit… Quins referents hem tingut. I aquí ve un altre mite, el del dolor. “Quan l’agafada no sol ser correcta, un dels primers símptomes és que sol fer mal. Alletar no hauria de fer mal, ens ho hem de creure les mares i els professionals també. Ni una mica, ni gaire, ni poc.”

I aquí rau la importància de la formació dels professionals en lactància, indispensable perquè hi hagi un bon acompanyament i perquè cadascú tingui les eines necessàries per a fer la lactància que voldria. Perquè això no sempre passa, i quan no passa, sembla difícil treure’s de sobre la llosa de la culpa.

“Quan una mare no pot dur a terme la lactància que desitja, sigui exclusiva, mixta, artificial, es genera molt sentiment de culpa. I m’agradaria incidir que aquesta culpa o aquesta responsabilitat en cap cas pot recaure sobre la mare, sinó que hi ha molts factors que hi poden influir, i m’atreviria a dir que de vegades la responsabilitat hauria de recaure en l’acompanyament professional que ha rebut. Si la lactància de vegades no funciona de la manera que voldria, potser és perquè l’acompanyament professional que rep no és l’adequat per a aquesta mare.”

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Desig i sexualitat en la maternitat i la relació de parella quan ha arribat un fill, amb la psicòloga i terapeuta Elena Crespi
• Una balena embarrancada i els referents que s’han de cercar, amb la professora i investigadora Maria Rodó-Zárate
• Monomares, la tribu i drets per assolir, amb Maria Manyosa i Gala Pin
• Canvis en el cervell, instint maternal i un camp científic per recórrer, amb Anna Soler i Camila Servin (projecte Be Mother)
• Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons

Podeu escoltar el programa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

Sobre el desig en el postpart i més enllà, Crespi ens diu: “Hi ha una recuperació física i psicològica associada a tots els canvis que hi ha que va molt més enllà de la quarantena. Ens trobem amb parelles que poden passar molts mesos sense compartir relacions sexuals. Aquí hi ha una combinació de dues coses: una, físicament, evidentment, s’han de recuperar moltes coses; però l’altra és que potser hi ha moltes dones, moltes mares, que després de parir s’adonen que no volen tenir relacions sexuals com les tenien abans. Aquest pim pam, aquesta sexualitat tan masclista que no prioritza el plaer que li va bé al seu cos. El sexe no ha de ser la prioritat màxima, però que algú sempre prefereixi, per exemple, mirar una sèrie a tenir relacions sexuals compartides potser ens indica que el tipus de relacions sexuals compartides només bufen a favor d’una persona, que sol ser un home cisgènere.”

En aquest sentit, fa una relació clara entre desig i un concepte que és força en voga però que no es practica tant ni prou: “El tipus d’implicació de l’altre en la criança, en la logística de casa, també marca molt el desig. Com vols que jo tingui desig si m’encarrego de fer sobreviure una criatura, d’intentar descansar quan puc, i a més a més, de tenir una casa a punt, de tornar a treballar tan aviat com pugui i m’he d’encarregar de tot? És molt més fàcil que el desig es pugui desplegar si passa una cosa a casa que per mi és imprescindible: que hi hagi corresponsabilitat. En la majoria de llars no existeix. És molt difícil que hi hagi un desig saludable per part dels dos membres de la parella, en cas de ser dos, si no hi ha coresponsabilitat.”

També aprofitem la conversa per demanar-li alguns consells per a potenciar l’oxitocina i tornar a connectar amb la parella: fer pell amb pell, dedicar-se temps i converses, tractar-se amb respecte i… recuperar els petons apassionats.

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Una balena embarrancada i els referents que s’han de cercar, amb la professora i investigadora Maria Rodó-Zárate
• Monomares, la tribu i drets per assolir, amb Maria Manyosa i Gala Pin
• Canvis en el cervell, instint maternal i un camp científic per recórrer, amb Anna Soler i Camila Servin (projecte Be Mother)
• Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons

Versos precisos i sincers que parlen de processos que són naturals, fisiològics, intrínsecs a l’existència de l’espècie humana, però dels quals estem orfes de referents. I té clar de qui és la culpa. “Patriarcat de merda / que ens deixes nues al part.” Uns poemes, a més, que van acompanyats de les il·lustracions de Cristina Zafra.

Parlem amb Maria Rodó-Zárate d’aquest retrat natural i alhora poètic que fa i de la manca de referents sobre una experiència que ens ha estat alienada al llarg dels segles. (Sobre referents, un nom sobrevola per sobre de tots, el de Maria-Mercè Marçal.) També de maneres de ser mare diferents de les més normatives. De mares lesbianes, gestants i no gestants, de fer-les visibles i dels drets que encara s’han de batallar. Perquè quan escriu el llibre, en què narra aquesta seva primera experiència de la gestació i el part, ella ja és mare, d’una criatura que va gestar la seva parella i a qui dedica un poema. “Tenia aquesta experiència tan contradictòria. Jo tenia un fill, era mare, tot i que la societat a vegades no m’identifiqués com a tal perquè no havia estat la mare gestant. Era una mare en tots els sentits, el vincle afectiu que hi tenia era de mare. En canvi, allò que tenia a la panxa en algun moment em semblava un pet encallat, i pensar que hi tenia un vincle més fort que no amb una personeta petita que abraçava, amb qui jugava, que cuidava i a qui li feia de mare… Per a mi aquesta contradicció va ser molt forta. Pensava: la biologia, la sang, l’ADN, què tenen a veure amb el fet de maternar?”

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Monomares, la tribu i drets per assolir, amb Maria Manyosa i Gala Pin
• Canvis en el cervell, instint maternal i un camp científic per recórrer, amb Anna Soler i Camila Servin (projecte Be Mother)
• Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons

Com va ser la decisió de tenir un fill tota sola i com és el camí, en aquest cas, de la reproducció assistida? Quina importància té la tribu? Tant la Gala com la Maria comparteixen pis i expliquen el paper que tenen els companys de pis en la seva maternitat i en la criança. I més enllà, la tribu que han format i que els fa de xarxa. Els hem demanat que ens expliquin la seva història i també les seves reivindicacions, perquè n’hi ha unes quantes, començant per l’equiparació dels permisos per cura del nadó (ara per ara, una família monoparental només té dret a les setze setmanes que corresponen a la mare gestant) en un sistema que avui encara és violent: “Aquí és on apareix la mentida de la conciliació. La conciliació és a costa de la salut de les mares”, diu la Maria.

També parlem dels models familiars cada dia més diversos i què volen explicar als fills sobre el seu en particular. I ara que són monomares, què passa amb les relacions afectivo-sexuals? La Gala demana si pot donar un consell: abans de parir, assegura’t un parell d’amants, que després serà més complicat.

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Canvis en el cervell, instint maternal i un camp científic per recórrer, amb Anna Soler i Camila Servin (projecte Be Mother)
• Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons

Aquestes qüestions, les investiga el projecte Be Mother, amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Hospital del Mar, i que també col·labora amb l’equip d’investigació NeuroMaternal, d’àmbit estatal. Hem convidat dues de les investigadores pre-doctorals del projecte, l’Anna Soler i la Camila Servin, perquè ens expliquin què ens passa dins el cap quan som mares. Podeu escoltar el programa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

Com ens prepara el cervell perquè no deixem desemparat el nostre fill? Aquests canvis cerebrals tenen cap deteriorament cognitiu? La investigació científica hi ha trobat cap relació amb els lapsus que experimenten moltes mares? Quan comença a canviar el cervell d’una mare i fins quan perduren els canvis? Quines aplicacions en les ciències de la salut poden tenir els descobriments que facin?

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons

N’hem volgut parlar amb la periodista i activista feminista Esther Vivas, que hi ha dedicat reflexions i també unes quantes pàgines del llibre Mama desobedient (Ara Llibres, 2019). Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

“La maternitat ha estat un tema incòmode per al feminisme. El feminisme hauria d’ajudar les mares a dir: aquest model de maternitat que ens imposen és el que hem de rebutjar, però hi ha una maternitat real, amb una sèrie de contradiccions, amb uns drets, que hauríem de poder transitar. Això és el que cal defensar i reivindicar des del feminisme, una maternitat on puguem viure amb drets, lliures de violències i discriminacions“, diu.

Parlem d’aquesta relació complicada dels feminismes amb les maternitats. De la necessitat que l’esquerra reivindiqui la maternitat i la criança en clau emancipadora, igualitària i feminista. De la importància de tractar la maternitat i les cures com a qüestions polítiques i no relegades a l’àmbit privat. També de l’ambivalència, un concepte que és molt definitori de la maternitat però alhora molt invisible, cosa que pot fer que la maternitat es visqui amb incomoditat i malestar. I de sororitat.

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
• Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons

En aquest capítol d’Ai mare ens centrem en el sòl pelvià i la salut sexual i per això entrevistem la fisioterapeuta especialitzada Pilar Pons. Hi parlem de com ha de ser una bona preparació per al part i del massatge perineal, i sobretot del que passa després del part: de les cures i la rehabilitació, d’incontinència, de relacions sexuals doloroses, dels famosos exercicis de Kegel, dels hipopressius.

D’uns anys ençà, Pons s’ha focalitzat a tractar el vaginisme –la impossibilitat de penetració– i ha fet molta feina per a visibilitzar-lo: també en parlem, principalment de l’anomenat vaginisme secundari, que pot aparèixer després d’haver parit.

Pons també va ser fundadora de la Lliga de la Llet a Catalunya i ha acompanyat moltíssimes dones en aquesta etapa de la vida. Amb tota aquesta experiència acumulada, doncs, ens parla en aquesta entrevista. Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

• Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca

És normal estar trista després d’haver parit? Per què sento rebuig per aquesta criatura que tinc als braços i només tinc ganes de plorar? Sabré tenir-ne cura? I si li faig mal sense voler? En quin moment he de començar a preocupar-me per sentir-me exhausta i abatuda? I l’entorn, és capaç de veure que aquesta nova mare necessita ajuda? N’hi ha prou de dir-li va, que te’n sortiràs? En algun moment es posa en perill la vida de la criatura? I a qui hem de recórrer?

En aquest primer programa d’Ai mare entrevistem la doctora Alba Roca, psiquiatra de la Unitat de Salut Mental Perinatal de l’Hospital Clínic de Barcelona, que ens explica quins símptomes ens han d’activar les alertes, què és l’anomenat maternity blues i en què es diferencia d’una depressió postpart, quins són els trastorns més comuns, fins quan poden aparèixer i com es tracten. Com prevenir-los, també. Aclareix la confusió força estesa entre les anomenades fòbies d’impulsió, un símptoma força habitual del qual es parla poc, segurament per vergonya, i la psicosi puerperal, un trastorn greu i que es desencadena en el part. Podeu escoltar la conversa a Spotify, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

Una de les claus d’aquesta Unitat de Salut Mental Perinatal és que treballen els trastorns tenint en compte la maternitat i tot allò que significa, començant per quines medicacions es poden prendre en l’embaràs i durant l’alletament i el fet que hi ha un nadó del qual fer-se càrrec i amb qui hi ha un vincle.

Montse Perals va ser-ne pacient fa uns anys arran d’una depressió postpart i només té paraules d’elogi i gratitud. Mare de dues criatures i treballadora de l’administració pública, Perals ha tingut la generositat d’explicar-nos el seu cas, en part, diu, perquè quan assistia a l’hospital de dia la va ajudar molt conèixer dones que havien passat per aquelles mateixes circumstàncies i se n’havien sortit.

Més enllà de les predisposicions biològiques i de naturalesa social, la doctora Roca assenyala un altre mal: les expectatives excessivament altes i l’autoexigència imposada, que avui encara se sobredimensionen més a causa d’unes xarxes socials d’on brollen consells i lliçons de tota mena fins a l’empatx. Com mostra el testimoni de Perals, no hi ha una sola manera de ser mare.

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb estrena Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emetrà quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centrarà en una entrevista temàtica en què es tractaran afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.