Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<7/88>

Oriol Izquierdo

20.04.2015

No és la religió, estúpids

Ens costa molt d'admetre que no entenem una cosa, que no hi trobem explicació. Que no en té. I al nostre voltant en passen, de coses incomprensibles. Inconcebibles. Que no ens caben al cap. Que no podem acceptar. Penso en tots els episodis aquests dels occidentals —com nosaltres— degollats. En els atemptats amb persones convertides en bombes. En la destrucció dels vestigis de civilitzacions mil·lenàries —els nostres ancestres— a cops de mall o de buldòzer. En tot aquest afany de mort que pretén aterrir-nos mirant d'envair-nos la retina, la memòria, la consciència per les escletxes de qualsevol pantalla.


Sí, ens costa d'admetre que no entenem una cosa i deu ser per això que tendim a buscar-hi explicacions, a conformar-nos amb les que ens semblen més plausibles. Sovint sense gosar posar-les sota sospita. Per quin motiu aquests encaputxats anuncien que ens tallaran el coll, i ho fan? Diuen que és en nom d'una guerra santa, i els nostres mitjans no es cansen d'explicar-ho en termes que ho justificarien: el terror prové d'Estat Islàmic, de militants salafistes que lluiten en nom de la gihad… Després resulta que els qui coneixen l'islam de debò expliquen què significa el terme 'gihad', literalment 'esforç', 'esforç moral' si voleu. I fins a quin punt el salafisme va néixer com un moviment renovador i modernitzador. I a què remet històricament el concepte d'Estat Islàmic i, per tant, en quina mesura els qui el fan servir avui ho fan amb mala fe…


No, em fa l'efecte que la religió aquí no hi té res a veure. M'explico millor: la religió és només una coartada retòrica que revesteix d'una aparença de sentit allò que no en té gens ni mica. Una coartada d'intencionalitat ideològica com ho seria en aquest cas apel·lar a la pobresa i a la misèria, a les humiliacions que ha sofert el Tercer Món des de la nit dels segles. Això també ho hem sentit a dir. I no. Em sap greu: diguin el que diguin, els qui tallen el coll als seus ostatges no ho fan en nom de cap déu ni per denunciar cap injustícia. Cap déu, cap causa no ho justificaria.


No: aquestes formes de terrorisme fanàtic no hi ha —no hi pot haver— raó que les justifiqui. Són fruit d'un ressentiment apriorístic, previ, constitutiu. Un savi ens en diria que és el nihilisme en estat pur. Per això ens costa tant d'entendre-les. Per això i perquè per aquesta seva naturalesa no som capaços d'imaginar amb quines eines ens hi hem d'enfrontar. Amb quines armes. Per això resulta tan torbador i ens atemoreix tant. Quina resposta hi serà adequada?


Parlar-ne com en parlem segur que no. Siguem, si més no en això, una mica més exigents.

Editorial