Opinió

 

<7/88>

Pere Cardús

09.04.2015

Sense futur per a Catalunya-Verds

Honestedat: 'Qualitat d'honest.' Honest: 'Que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, que és conscienciós.' Probitat: 'Rectitud a obrar, integritat de consciència, honestedat.' Conscienciós: 'Que obra segons els dictats de la consciència.' L'honestedat és un valor que hem d'exigir més en política. L'hem d'exigir i ens l'hem d'imposar en tots els àmbits de la vida. Però en política encara més. Aprecio molt més un polític honest que no un amb qui estic d'acord ideològicament. Això em fa simpatitzar sovint amb polítics de qui sóc molt allunyat en el camp de les idees. I encara diré més: no m'ha fet mai res de votar un polític honest amb qui no compartia una bona part de les propostes. Per resumir, m'estimo més l'honestedat política que no la coincidència ideològica.

Ja fa molt temps que es veia a venir que Iniciativa per Catalunya - Verds saltaria del tren sobiranista en marxa. Però, per molt previsible que fos, no deixa de sorprendre i entristir. I em sembla que la sorpresa no és tant per la notícia en si com per la manera de justificar el salt. Abans del 9-N ja vam poder palpar la incomoditat dels dirigents d'ICV en unes quantes ocasions. La proposta de pregunta del president Mas els ho va impedir el desembre del 2013. Però després d'allò Joan Herrera i Dolors Camats van anat cercant el moment més adient per a obrir la porta del vagó i saltar al marge de la via. Finalment, van arribar al 9-N encara dalt del tren, a contracor. Tanmateix, la nit del 10 de novembre, quan tothom dormia, completament esgotat, els ecosocialistes van saltar.

La gràcia de funcionar en un sistema semidemocràtic és que tothom és lliure de saltar del tren, de quedar-s'hi, de canviar de vagó, de fer transbordament, d'anar en sentit contrari, o de no enfilar-s'hi mai. Vull dir que ICV té tot el dret del món de no voler anar al tren en direcció a la independència. Si militants i dirigents del partit no volen la independència, per què carat els ho hem de retreure? Que facin com els plagui.

Ara, si decideixen d'anar per un camí que porta Catalunya a la desaparició com a poble i a l'ofec econòmic i social més absolut, no és demanar massa que l'honradesa i la sinceritat s'imposin a l'hora d'explicar les raons de la decisió. No voleu la independència encara que sigui l'únic camí viable per a donar més qualitat de vida als catalans? Entesos. Però no digueu que el problema és que voleu que es faci un referèndum que sabeu que no ens deixen fer. A qui se li acut de posar el seu poble entre l'espasa i la paret d'aquesta manera? No voleu la independència malgrat tots els exemples actuals i històrics de maltractament de l'estat contra els catalans? D'acord. Però no expliqueu contes de fades federalistes que tothom sap que no existeixen. Que com diu aquell, dos no es federen si un no vol.

En política, quan hom pren una decisió, cal que l'encari obertament i amb totes les conseqüències. Si la major part d'ICV ha decidit que el 27-S els comptin al costat d'Alícia Sánchez-Camacho, Miquel Iceta i Albert Rivera, més enllà de lamentar-ho profundament, no s'hi pot fer res. No es pot obligar ningú a posar-se al costat del progrés i el benestar del poble. Però cal exigir honestedat en les explicacions. Que no volen afegir-se al pacte del full de ruta cap a la independència perquè s'estimen més condemnar Catalunya a continuar a l'Espanya perpètua? Ho lamento, però que no m'expliquin que el problema és si el 27-S es compten escons o vots.

Ja fa molts anys que els catalans no ens mamem el dit. Qui vulgui ser unionista, que ho digui i que ho assumeixi. Però que no pretengui fer-nos combregar amb rodes de molí. Ara ens hi juguem massa per a acceptar jocs de mans i equilibris impossibles. Lamento que ICV no vulgui contribuir a construir un futur digne i lliure per a Catalunya. Lamento que hagi preferit ser l'esquerra conservadora en lloc de la progressista. Lamento que ajudin a preservar l'status quo en lloc de combatre'l amb l'única revolució activa que hi ha a l'Europa occidental. Encara són a temps de tornar-se a enfilar al tren. Mai ningú no els retraurà els dubtes. Però la situació social, econòmica i democràtica del país no permet esperar més temps. Catalunya no es pot quedar sense horitzó ni sense futur. Que facin honor al seu nom i prenguin la iniciativa per Catalunya. Ja no és moment d'estar tan verds.

Editorial