Una lliçó espanyola

És difícil d'imaginar una confrontació més violenta que la que viuen el PP i el PSOE a Madrid. I, tanmateix, al País Basc sabran posar les seues tremendes diferències a part i s'uniran, s'han unit ja, per a facilitar un govern 'no nacionalista', és a dir, nacionalista espanyol. És una gran lliçó. La primera. Perquè n'hi ha una de segona. El PSOE i el PP no han dubtat a forçar fins a l'extrem la legalitat per a fer fora de les urnes el deu per cent dels votants bascos. Ho diré d'una altra manera: ens han tornat a demostrar que hi ha ocasions en les quals l'interès comú passa per damunt de l'interès de partit i ens han tornat a demostrar que cal ser decidits.

Anem per parts. És una obvietat que avui Ibarretxe seria lehendakari si els vots de D3M hagueren estat comptats. I ho és també que no hi ha cap diferència significativa entre el comportament d'ETA i el seu entorn polític el dia abans de les anteriors eleccions i el dia abans d'aquestes. I, tanmateix, en aquelles el Partit Comunista de les Terres Basques va poder participar i en aquestes D3M no. Expulsar del cos electoral el deu per cent del cens és un fet insòlit a Europa que demostra la convicció i la decisió, però també els escasos escrúpols, del nacionalisme espanyol.

Demostració clarament observable també a la segona part de la seqüència. Dos partits que a Madrid s'insulten i es porten als tribunals no dubten ni un segon a aliar-se a Vitòria amb vinga abraçades i floretes d'un cantó a un altre. De fet, ni tan sols els importa demostrar que el PSOE i el PP només poden aliar-se a Vitòria, a Barcelona, a València o a Santiago si aquesta aliança és contra els nacionalistes no espanyols. Cosa, per cert, que els bascos ja saben per partida doble. El PSN podria haver governat Navarra i va preferir que hi governara el PP que governar ells amb Nafarroa Bai. No és això d'anit, per tant, una anècdota sinó una política ben traçada i definida.

Ara, és clar, no escoltarem dir a ningú en els diaris madrilenys (o, ai!, de Barcelona) que no és possible governar 'contra la meitat de la població', com li deien a Ibarretxe. Ni hi haurà qui s'estripe la roba parlant dels 'estranys companys de viatge' que formen govern i de com d'incongruent és que partits tant diferents entre ells es donen suport. I no crec que massa gent insistisca amb aquella vella cançó de la necessitat 'de ser generosos i inclusius' que tant ha escoltat aquestes dècades el PNB o amb allò d''oblidar l'afiliació ètnica'.

Fa molt temps que dic que el nacionalisme espanyol és com més va més amenaçador i té més clar que vol impedir per sempre més el que considera que és una 'anomalia', que és això que som nosaltres. De moment, per primera vegada a la història tots els governs autònoms ja estan en les seues mans. I és des d'aquesta perspectiva que resulta molt alarmant veure com de clar tenen ells el que cal fer mentre nosaltres no aprenem ni una sola de les lliçons. Espanyoles.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet