Tràfic rodat

Si sóc aquí pedalant vol dir que he dit al meu pare que anava a casa d’en Freak Nstein. El meu pare no sap que en Freak Nstein no existeix. Ell creu que en Freak Nstein és en Lance Lot, que sí que existeix i és el meu millor amic i per això em guarda el secret. En Lance sí que sap on vaig i que m’agrada anar-hi sol. I el meu pare creu que en Freak Nstein és en Lance Lot perquè diu que en Lance Lot en fa dos com jo i que s’assembla a en Frank Anstein. O Frank Onstain. O alguna cosa per l’estil. No sé si m’explico. El meu pare va a la seva i jo també.

Aquí és a tocar de la carretera. Hi vinc amb la bicicleta i, fora dels cotxes que passen per la carretera, sempre hi havia estat sol. Fins que a l’altra banda va aparèixer la senyora de la cadira, sempre hi havia estat sol. Però un dia va aparèixer aquella senyora, i després ja hi era sempre. Bé, ella no, però la cadira sí. De plàstic, una cadira de plàstic. Com les que hi ha al porxo de casa en Lance. A mi, que ella hi fos, no m’agradava. Perquè si ella hi era jo ja no estava sol. Però no li ho vaig dir. Fins que un dia ella va venir i em va preguntar què hi feia jo allà cada tarda, jo no li vaig dir mai res. Però un dia ella va venir i em va preguntar què hi feia jo allà cada tarda i que per què no anava a jugar a un altre lloc i jo li vaig dir que jo havia arribat primer i que no jugava, pedalava. I ella em va dir si els meus pares ho sabien. I jo li vaig dir que sí i s’ho va creure. I també li vaig dir que per què no se n’anava ella. I no em va respondre. I que què hi feia ella allà. I tampoc no em va dir res. Però tant és, perquè jo ja ho sé. Espera homes. Homes que arriben amb cotxe. En Lance diu que carden i la mestra que copulen. Ah, sí!, feia accent estranger. La mestra no, la senyora. A la mestra, no li he explicat res de tot això perquè després parla amb el meu pare i no sé què li diu perquè ell no m’ho explica i sempre diu Anem, quan surt de parlar amb la mestra. El meu pare parla poc i quan diu Anem l’has de seguir. Fa unes passes molt llargues. I a la mestra, no li vaig explicar res de tot això però si li ho expliqués diria que copulen perquè ens ho va explicar a classe. No que hi ha dones a la carretera, la reproducció. En Lance es pixava de riure i la mestra s’hi va enfadar. La mestra riu poc. O no riu mai, però tant és, nosaltres sí que riem.

Avui la senyora no hi és. Ahir tampoc no hi era. I abans-d’ahir tampoc. L’últim dia que la vaig veure va ser dimarts. Des de dimecres n’hi ha una altra.

marta.leblanc@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet