Opinió
-
El coratge és de valents
Marta Rojals
21.04.2015
-
No és la religió, estúpids
Oriol Izquierdo
20.04.2015
-
'Rodrigo Rata'
Andreu Barnils
19.04.2015
-
Nostàlgia del periodisme
Mercè Ibarz
18.04.2015
-
Vots o escons: la fórmula Boix
Pere Cardús
16.04.2015
-
Tics de postguerra
Bel Zaballa
15.04.2015
-
'Mamà, mamà, a Twitter em diuen...'
Marta Rojals
14.04.2015
-
L'Assemblea Nacional dels Remences
Joan-Lluís Lluís
13.04.2015
-
La marihuana curarà el càncer?
Andreu Barnils
12.04.2015
-
Sense futur per a Catalunya-Verds
Pere Cardús
09.04.2015
-
Quan ser 'indepe' era més fàcil
Bel Zaballa
08.04.2015
-
147, u-quatre-set
Marta Rojals
07.04.2015
-
Les frontisses, com els partits polítics, també es rovellen
Oriol Izquierdo
05.04.2015
Vicent Partal
08.05.2008
El camí del nord
La recuperació de la identitat catalana al nord és un fet indiscutible. Amb arrels al maig del 68, que va veure la formació dels primers nuclis sòlids de nacionalistes, i una extensió insòlita avui. Ahir Daniel Mach, un diputat de la UMP, el partit del govern, va ser el primer a gosar parlar en català a l'Assemblea francesa. Igual que passa al parlament espanyol el feren callar, però el gest no ha passat, ni de bon tros, desapercebut.
I si el sumem a la seqüència de fets ocorreguts aquests darrers mesos, resulta ben evident que alguna cosa es mou al nord, profunda. Potser no és com l'havíem esperada, però és. De primer, el Consell va proclamar el català llengua oficial de la institució: una novetat absoluta. Per primera vegada des de l'ocupació francesa, una institució nord-catalana feia un pas com aquest. Després el regidor d'Esquerra al consistori de Perpinyà va intervenir, també en català, en el plenari, amb l'única protesta d'un regidor d'extrema dreta. Però ahir el simbolisme del gest fou enorme. Un diputat català, i no pas un independentista, sinó un home de la majoria, defensà l'oficialitat del català al cor mateix de la república, a l'Assemblea, amb el suport de tots els diputats catalans de dreta i d'esquerra, i arribà fins i tot a pronunciar una llarga frase en la nostra llengua, abans que el sorprès president del parlament francès no tinguera temps de tallar-lo.
La seqüència és positiva i molt interessant. Sorprèn que siguen polítics de partits francesos que defensen el català, però això és, a la vegada, un magnífic indici de la reivindicació de la llengua, que s'estén i s'eixampla. I també de la feina de grups, associacions i partits catalanistes, que ha estat molt eficaç. Fàcil, no ho serà gaire, però si fa uns quants anys ens hagueren dit que això passaria, no ens ho hauríem cregut. Vol dir que hi ha camí, també al nord.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











