Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<97/169>

Vicent Partal

19.04.2010

SOS

Fa uns quants dies vaig rebre un correu. Era d'una professora de l'IES Tarradell (vídeo), un institut situat a pocs metres de la redacció de VilaWeb. El títol era 'SOS'. I el text, corprenedor, era d'una dona que parlava de la desesperació de la comunitat humana lligada al centre perquè els volen deixar sense batxillerat, malgrat l'èxit del seu model educatiu. Era molt més que una notícia...

Entre més coses, la professora deia:

'No em coneixeu, no sóc més que una professora de l'IES Miquel Tarradell, aquí, al cor del Raval, molt a prop vostre. Hi treballo des de fa deu anys. Us voldria explicar una mica la nostra petita i gran aventura; famílies, professors i entitats del barri ens hem proposat de fer-la a conèixer i no pas de callar com tantes altres vegades.
Fa dues setmanes, el Departament d'Ensenyament ens va convocar com a equip directiu per fer realitat els rumors que circulaven: havíem estat "escollits" com dels primers Centres Públics de Secundària als quals es comunicava la "bona nova": el tancament del nostre batxillerat. Segurament que n'heu sentit a parlar. En poques hores, i donades les implicacions i conseqüències d'una decisió així al nostre institut i al nostre barri, vam decidir, com fa anys que no fèiem, que aquesta vegada no callaríem. No callaríem, com aquests anys hem callat, resignats a la pèrdua de professors, a l'augment d'alumnes per grup, a la inhibició total d'un departament que permet la segregació escolar, però que s'omple la boca amb elogis de la "diversitat", de tan bon efecte en una foto.
I no hem parat, hem demanat suport a les famílies i en vam rebre en un acte dels més emocionants que recordo de la meva carrera professional, hem demanat suport del Consell Escolar del Centre i n'hem rebut, de moltíssimes entitats del barri amb les quals treballem regularment [...], des de casa continuem, com veieu, treballant, esprement-nos el cervell per trobar noves maneres de poder aconseguir que una decisió així sigui reconsiderada.'

El Raval no és un barri qualsevol de Barcelona. Fa vuit anys que hi tenim la redacció i hem après que és alhora una promesa esplèndida d'una Catalunya nova i renovada i un cau de frustracions i d'històries fosques. Potser per això, perquè ací una realitat i una altra xoquen sense dissimular gens, en aquests anys hem après a apreciar la gent tossuda que no abaixa la guàrdia i que reclamen que mirem el Raval de cara, perquè això que hi ha en joc ací no és el demà d'un barri, ni tan sols el demà de Barcelona, sinó segurament el demà passat del país sencer.

Amb la gran sort que els protagonistes són tots a tocar. Al Raval qui juga amb el futur del país no són grans institucions o centres d'estudis i prou. Tot és molt més a prop i accessible. Són mestres i són pares, són alumnes i ex-alumnes, treballadors d'un institut que ha de tancar la porta perquè li diuen que és massa petit (o siga massa car) malgrat l'excel·lència demostrada i reconeguda en l'assignatura més fonamental del nostre sistema educatiu: la d'educar en els valors i la pluralitat, la d'ajudar a crear la nova catalanitat des de l'acceptació del microcosmos global que ja és aquest barri, la de lluitar tenaçment per la cohesió social en el lloc on segurament és més qüestionada.

El 2005 l'IES Miquel Tarradell va rebre el Premi Catalunya d'Educació. Cinc anys després el mateix govern que en va premiar l'excel·lència el vol tancar, amb més instituts de característiques semblants, i això no pot ser. No pot ser perquè no es pot apel·lar contínuament a l'excel·lència i, alhora, castrar-la quan en trobem i en tenim, amb els únics arguments de la burocràcia. Dir que a Catalunya sobren places de batxillerat no hauria d'equivaler a retallar-les mecànicament sense més criteri que les xifres fredes i nues. No s'ho mereixen, això, els somnis dels qui estudien, l'esforç dels qui treballen, les ganes dels pares i el suport d'un barri actiu. I ho tenim malament, si aquest país no sap premiar els qui fan un esforç més enllà d'allò que el sou imposa, si aquest país no és capaç de respondre als qui volen una oportunitat i s'il·lusionen amb el seu projecte personal i si els criteris comptables manen implacablement en la nostra administració.

És això que hi ha en joc. Aquest és el SOS al qual hem de respondre.

Mail Obert