Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<97/169>

Vicent Partal

06.04.2010

Emergència ètica

Fabra podria haver-se quedat cinc milions de vés a saber on. I ens n'assabentem poques hores abans de poder llegir avui les noves dades del cas Gürtel i mentre esperem saber si l'ex-president Matas acabarà a la presó o no, si pagarà l'astronòmica fiança. El mapa que dibuixa la corrupció al nostre país és angoixant, terrible. Semblem, som, un país malalt.

Les dues grans administracions que han estat, o estan, en mans del PP, la Generalitat Valenciana i el govern balear, viuen en un estat d'emergència ètica indescriptible, en el segon cas concentrat també en Unió Mallorquina. Però la cosa és que ja fa anys que hi viuen, i és aquest el fet més preocupant. Com és que una generació de polítics ha pogut robar tant, comptant a més amb els vots i l'aclamació dels votants, víctimes directes dels delictes? Quina mena de país som? Sembla que ara les proves es van acumulant de tal manera que serà difícil de contenir la situació o de dissimular-la; alhora tothom assevera que això no afectarà el comportament de l'electorat. Pitjor: ja hi ha veus que interpreten la situació en el sentit que, si hom vota un lladre i el fa president, és com si li netejàs el delicte. I si bé és cert que ja hem passat per moltes etapes que no haurien d'haver-se esdevingut mai, aquesta nova explicació és tan monstruosa que no admet cap mena de comprensió.

No és el PP solament, és clar. És veritat que la corrupció taca molts partits al nostre país. I també que al Principat el tarannà dels dirigents populars sembla diferent del dels seus col·legues del sud, per a molts dels quals la política és un mer negoci o, bàsicament, un negoci. Però, dit això, no pot passar per alt que el PP viu des de fa setmanes un escàndol darrere un altre. I que aquesta situació ja posa sobre la taula dubtes més que importants. No pas dubtes sobre la diguem-ne 'qualitat' del seu personal, sinó dubtes sobre la 'qualitat' del partit mateix, de com funciona, de com controla el personal que recluta i de com controla què fan el seus quan agafen el poder. No pots tenir tants delinqüents dins la teua formació i alhora no explicar com és que passa això. I no serveix l'explicació de dir que són casos aïllats i comportaments personals patològics. Com, en tantes coses, ací també la quantitat fa qualitat. Encara que siga de la més negativa.

Mail Obert