Opinió

 

<96/169>

Vicent Partal

12.05.2010

A la seua o a la nostra

Quan ens queixem del poder dels partits en el nostre sistema polític, una de les referències és sovint la Gran Bretanya, amb els escons vinculats al territori. Per això resulta curiós de veure que molts britànics reclamen ara un sistema com el nostre i d'observar com Nick Clegg esdevé un insòlit Carod-Rovira.

El nostre sistema electoral, pensat en la transició per a fer forts els partits, en realitat els fa massa forts perquè la presència dels diputats en les llistes depèn de ben poca cosa més que de la decisió dels funcionaris del partit. Sovint creiem que això es resoldria amb una adscripció més directa del diputat al territori: per exemple, si cada comarca elegís un diputat, la popularitat local el podria blindar respecte del partit.

Però a la Gran Bretanya, on tenen més o menys aquest sistema, ara reclamen precisament la proporcionalitat per a facilitar que tercers partits tinguen alguna oportunitat.

La comparativa és fàcil. A la Gran Bretanya els liberals-demòcrates, el tercer partit, ha aconseguit el 23% dels vots, però tan sols el 8% dels escons. Al Principat, en canvi, el tercer partit, Esquerra, amb el 14% del vot va aconseguir el 16% dels diputats. I al País Valencià la tercera coalició, Compromís, amb el 7% dels vots obtingué el 7% dels escons. Vist això, de quin sistema ens hauríem de queixar més?

Aquest sistema britànic, també tan rígid, havia fet que des de la dècada dels anys vint del segle passat no hi hagués calgut mai un govern de coalició. Fins ahir, i caldrà veure si això és un indici de canvi. Perquè ahir conservadors i liberals no solament van acordar un suport parlamentari, sinó un govern amb ministres de tots dos partits, i amb Nick Clegg, el cap liberal, designat vice-primer ministre, una figura insòlita en la política britànica, molt a l'estil de la vice-presidència atorgada ací a Esquerra Republicana en el marc dels pactes tripartits.

Vista l'experiència que hem tingut ací i malgrat les diferències (per exemple, els liberals no han volgut pactar amb els laboristes contra el partit amb més vots i escons) resultarà molt interessant de seguir de prop, aquests anys vinents, la política britànica, en què ja s'anuncia un gran i apassionant debat sobre la reforma de la llei electoral.

Mail Obert