Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<96/169>

Vicent Partal

30.04.2010

Setze més sis

Setze més sis, vint-i-dos. Aquest és el nombre exacte de senadors que sumen l'Entesa Catalana de Progrés i el Grup Català. El senat espanyol en té 259, i ja sabem que els 96 del PSOE i els 125 del PP s'oposaran a la reforma d'aquest Tribunal Constitucional. La pregunta és: i què farem l'endemà?

El president Montilla ha anunciat que reuniriA els senadors dels tres partits del govern: els de l'Entesa Catalana de Progrés, per encomanar-los que treballen amb CiU per redactar la proposta de reforma del Tribunal Constitucional. Això està bé i supose que no deu ser difícil que es posen d'acord. També estic segur que proposaran un bon acord, tècnicament impecable. Però i després? Què passarà quan tocarà votar?

No oblidem que al Senat i al Congrés no es pot aprovar res sense el suport, si més no, d'un dels dos grans partits espanyols, el PSOE o el PP. I els màxims dirigents d'aquests dos partits ja han fet saber que el constitucional no es tocaria. Ho ha dit Rajoy, però també, i ben claret, Zapatero. Aleshores què farem?

Supose que podem dir que ens carregarem de raó. Com es desprèn de les paraules de Miquel Iceta, un polític amb el cap molt ben moblat que mai no parla per parlar i que ahir va dir coses de calat. D'acord, doncs: anirem a Madrid, ens estriparem la roba i declararem que no ens volen i que ens expulsen de la constitució. És a dir ens carregarem de raó. Però i després què?

Perquè algú bé deu haver pensat que hi haurà un després, no?

Mail Obert