Opinió

 

<84/169>

Vicent Partal

04.04.2011

Ho paguen els socialistes...

'Guanyarà Demòcrates per poc', assegurava tothom a Andorra fins ahir. Ningú no discutia que el centre-dreta tenia un cert avantatge, però no vaig sentir ningú que digués que el Partit Socialdemòcrata rebria un colp tan fort: caure de catorze consellers a sis i perdre en totes les parròquies, incloent-hi la d'Andorra la Vella. Després del cas de Mas i Montilla és legítim de demanar-se si no és aquest un signe del temps.

Cert que no és transferible pertot arreu un estat d'ànim contrari als socialistes. Al nord, la setmana passada els socialistes van guanyar amb comoditat les eleccions cantonals però no podem perdre de vista que el sistema electoral francès és de dues tandes i que, en la segona, en sis cantons de setze els socialistes es contraposaven a candidats del Font Nacional, i que, per tant, van tenir el suport de molts demòcrates de dreta.

En tot cas, els resultats de Catalunya Nord sembla que són, ara com ara, l'excepció, si considerem els resultats generals de les eleccions fetes fins ara i les enquestes de les que vindran. En les eleccions al Parlament de Catalunya els socialistes van obtenir els resultats més baixos de la història, com a Andorra, si bé cal matisar que a Andorra els Demòcrates han sabut obrir-se a un espai ideològic més ample. I ningú no dubta que també seran els resultats més baixos de la història els que els socialistes obtindran al País Valencià. A les Illes potser serà diferent; en canvi, els socialistes també poden perdre alguns dels principals ajuntaments, començant pel de Barcelona.

Fora del país, a la resta de la Unió el panorama no és gaire millor. Fins i tot es dóna el cas que allà on la dreta perd després de dècades de majoria absoluta, a Baden-Württemberg per exemple, formacions com els Verds poden relegar els socialistes al tercer lloc.

Quin sentit té tot plegat?

Una possible explicació fóra que en època de crisi i de dificultat econòmica la gent s'estima més la dreta. Em costa entendre-ho, però puc acceptar-ho, encara que l'explicació no em sembla prou satisfactòria. Crec que els ciutadans, a més a més, els fan pagar, inconscientment, que hagen estat el pal de paller de la nostra societat, tots aquests darrers trenta anys o quaranta.

Al nostre país, i al conjunt de la Unió Europea, els socialistes han estat fins ara la força més gran i més potent. La de discurs més cohesionat. La més visible com una sola realitat. La dreta, especialment a Europa, apareix dividida, pel cap baix, en dos grans blocs, liberal i conservador, amb matisos locals diversos. Els socialistes han estat, en canvi, un moviment ferri, massís, cohesionat. I la societat que tenim és, en molt bona part, fruit de la seua política.

Per això, ara que no ens agrada açò que veiem, els castiguem, especialment a ells. No solament per la crisi, sinó pels excessos, vergonyes, abusos i complaences que la crisi ha destapat. Que els banquers i abusadors que l'han portada no eren socialistes? No, en la majoria de casos, no. Però no dic pas que això siga just o injust. Únicament dic que, com que han estat els principals artífexs del món en què vivim, em sembla que ells pagaran ara, políticament, els plats trencats. Que ja els paguen, vaja.

Mail Obert