Opinió

 

<84/169>

Vicent Partal

25.02.2011

Fet a Twitter

Hi ha dies que escriure l'editorial és una de les meues últimes feines. Vull dir que m’hi puc posar a les onze del vespre, per evitar el vertigen de deixar passar massa hores entre el moment que l'escric i el moment que es llegeix. Com ahir.

No és excusa dir que estava cansat. Més aviat és una explicació. Cada nit seguesc un ritual més o menys establert. De primer repasse la portada de VilaWeb, la que és viva i la que es publicarà a les sis del matí, i el nostre Facebook, per veure de què parla la gent. Després tinc un recorregut més o menys automàtic per una trentena de diaris i finalment, si encara no sé de què hauria d’escriure, comence a picar un paquet de llavors salades i deixe passar uns quants minuts.

Al meu ordinador hi ha el Twerrific sempre obert, a mà esquerra. És inevitable, doncs, d’anar mirant les piulades que van passant. Ahir, quan tot just començava a picar les llavors, se'm va acudir que podia enviar una pregunta demanant consell sobre què escriure. I ho vaig fer.

La resposta, que no m'esperava, fou un munt de piulades sobre temes i reflexions. Sense gaires formalismes, d’una manera directa i natural. I això em va impressionar.

Com que Twitter és públic, crec que no passa res si revele algunes propostes. DolorsBoatella em demanava que parlara dels Manel, que avui han ensenyat la poteta del nou disc, demanda a la qual se sumava, amb un matís interessant, enricxicoy. Vaig dir que havia parlat feia poc de música, recordant que vivim un moment excel·lent. Ramonnosb em proposava la crisi del PSPV castellonenc, que realment és un gran tema. I rogermallo, el gest de Montserrat Nebrera sobre les consultes. Li vaig respondre que ja fa mesos que dura, però que és certament interessant. albert_bielsa em suggeria el Polònia com a diferència principal entre TV3 i Canal9. Ho és certament, però jo ja signaria perquè la manca absoluta de sentit de l'humor fos 'la' diferència. jprat demanava Gadaffi. No era l'únic, també ferranet2, impost de successions, consultes, cops d'estat... Em va interessar això de l'impost de successions que van dir que el llevarien i em sembla que no l'han llevat encara. Per què? albertmartnez mentrestant demanava una reflexió sobre la informació que emeten des de Líbia TeleSur i al-Jazira. És un tema certament interessant. I em fascina com la percepció d’al-Jazira ha canviat tan ràpidament a tot arreu. almorro em presentava la seua obsessió per les maniobres de la Chacon. Tema sens dubte divertit. I cristinaserrav deia que tenia molts temes..., però colombians. RogerPala, escombrant cap a casa, demanava la meua opinió sobre l'informe de Media.cat en relació amb el seguiment del tancament de TV3. Me l'he mirat transversalment, però media.cat, especialment quan ens critica, m'interessa molt. Ara me l'hauria de llegir tot abans d'escriure. soler_jesus proposava la interessant paradoxa de Mas defensant el model autonòmic per al Sàhara davant el cònsol del Marroc. Amb un doble interrogant per tant: abandonem els saharians? I si el model és bo per a ells, ho és també per a nosaltres? Hum. Realment sorprenent.

Més coses: mmdq ja anava més enllà i em demanava si els possibles vots negatius en un referèndum d'independència podrien legitimar-lo o anul·lar-lo seguint el principi europeu del 50/55. I JosepGorina burxava sobre la corrupció descoberta ahir a Gisa, fet en el qual també incidia Ciutada. danicorominas em demanava més crides a l'optimisme, que no les que faig sempre. I joan666joan consultava si Gaddafi podia ofegar el món a base del petroli. Pregunta que venint d'un senyor que incorpora el 666 al seu nom no m'atrevesc a respondre. Jordifont, sempre admirat, trobava un enfocament molt interessant en una reflexió sobre l'aniversari de l'entrada a la UE. I MRElectrique feia eixir, com era d'esperar, la confirmació que Camps serà candidat a la presidència de la Generalitat, un cas certament com un cabàs. Astronauticaa, per la seua banda, feia comentari interessant sobre la importància que la gent es mobilitze tant com ha fet aquestes setmanes. I coidetuit em demanava com van d’enganxats els partits polítics catalans, amb xifres, noms i connexions que no tinc. Sap greu. I STV_e3 es demanava en veu alta com és que manifestacions de desenes de milers de persones fan caure governs al Magrib i les més grosses d'ací no aconsegueixen res. I mcuquet qüestionava la situació de la universitat amb les retallades i les pujades de taxes. txematic, finalment –perquè en algun lloc havia de parar–, s'apuntava a les etiquetes i em demanava de seguir el #nolesvotes.

Tot això va passar en menys d'una hora i vaig decidir que la imatge de les preocupacions que els uns i els altres oferien era el millor editorial. Perquè els vells periodistes em varen ensenyar que la importància d'un editorial és que siga un reflex de les preocupacions de la gent que el llegeix, una lectura dels fets. En aquest cas, quina? Que la suma de tots sempre l'encerta més que no el jo.

PD. Unes poques hores després encara entrava al meu ‘timeline’ alguna proposta. Però és que jo he de dormir de tant en tant...

Mail Obert