Opinió
-
Camí del milió de vots
Vicent Partal
28.03.2011
-
Les provocacions de Camps
Vicent Partal
25.03.2011
-
Gràcies
Vicent Partal
24.03.2011
-
Per què, senyor Hereu?
Vicent Partal
22.03.2011
-
Dubtes, espere que raonables
Vicent Partal
21.03.2011
-
Amb el Pare Manel
Vicent Partal
18.03.2011
-
Honorant Barcelona
Vicent Partal
17.03.2011
-
Els límits dels drets
Vicent Partal
16.03.2011
-
Transparència
Vicent Partal
15.03.2011
-
En una nuclear el perill és inevitable
Vicent Partal
14.03.2011
-
Una majoria
Vicent Partal
10.03.2011
-
Tranquil
Vicent Partal
09.03.2011
-
Atacar Gaddafi?
Vicent Partal
08.03.2011
Vicent Partal
03.12.2010
La Ford no canta l'himne
Ford avisa que o hi ha tren directe a Europa o se'n va de València. Punt final. És la conseqüència de tenir una classe política que no pensa sinó a ofrenar noves glòries a Espanya. Una estratègia ruïnosa, com es pot comprovar.
Ruïnosa perquè, en la idea d'Espanya, i ho expressa magníficament Germà Bel en el seu darrer llibre, solament hi encaixa la concepció radial a partir de Madrid i amb la finalitat d'ofrenar noves glòries a Madrid. La broma és minsa, i amb l'estrena del TGV València-Madrid d'ací a uns quants dies serà molt més senzill i ràpid d'anar de València a Madrid i de Barcelona a Madrid que no de València a Barcelona... i a Europa. Sensacional i clarivident. Que ho expliquen a la Ford.
Aquest és el resultat de l'obsessió malaltissa per fer el joc a Madrid i per evitar la relació amb el Principat. I ens porta on ens porta: a ser la platja dels madrilenys com a única alternativa econòmica de futur, suposant que això siga una alternativa de res.
Des de l'alimara de la mundialització la Ford ha parlat clar. És inexplicable que dècades després de la primera línia de gran velocitat espanyola encara avui no es puga anar com cal de València a Barcelona, Perpinyà i cap amunt.
No té cap explicació, diuen ells. Però s'equivoquen perquè n'hi ha una: la dominació política, colonial quasi, del País Valencià i la docilitat de la població a l'hora d'acceptar qualsevol cosa que vinga d'Espanya. Continueu cantant, feliços, l'himne, la sarsuela del mestre Serrano, i ja veureu on acabarem...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015