Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<81/169>

Vicent Partal

17.05.2011

De manifestacions

Alguns lectors em van demanar ahir com és que en l'editorial parlava de les manifestacions de diumenge de Barcelona, València, Alacant i d'algunes ciutats més, però no de la de dissabte a Barcelona. L'única resposta que tinc és que no ho sé. Dit això, parlem-ne.

D'entrada, em fa l'efecte que els manifestants de dissabte i els de diumenge eren dos públics ben diferents. No sé quants van participar en totes dues, quants van anar a manifestar-se dissabte i també diumenge, però la meua impressió és que no foren gaires. Cosa interessant, perquè indica que, a Barcelona, entre les dues convocatòries sumades, es va mobilitzar molta gent en un cap de setmana, protestant, descontenta, com vulgueu dir-ne. Incòmoda. Però la manifestació de diumenge em va cridar més l'atenció, segurament perquè era menys previsible.

Que els sindicats es mobilitzen i aconseguesquen un ressò notable a base de collar el govern en un punt que és el gran argument de campanya dels partits d'esquerra, no hauria de sorprendre ningú. Per més que siga significatiu i important en termes polítics, pel volum de la manifestació en si, però també per l'absència del PSC o per la crítica directa de CiU. És important, però no sorprenent. En canvi, que una manifestació convocada per Facebook concentre tanta gent sense una organització tradicional al darrere, a mi, em sembla molt més inusual.

I segurament que les dues marxes, tot i respondre a dos espectres socials diferents i a posicions ideològiques també diferents (la de dissabte més clàssica, la de diumenge més en construcció encara), en el fons eren dues expressions d'una mateixa insatisfacció. Que per una via o per una altra resulta molt difícil de defugir, tal com van les coses.

Mail Obert