Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<81/169>

Vicent Partal

09.05.2011

La campanya més dura del PSOE

Acaba de començar una nova campanya electoral, segurament la més difícil, en dècades, per al Partit Socialista. Al país i a tot l'estat. Al país, perquè, a la impotència valenciana, s'hi pot sumar la tornada del PP al govern balear i la pèrdua de la tan simbòlica municipalitat de Barcelona. A l'estat, perquè el mapa que es dibuixa és terrorífic per als seus interessos.

La cosa ve de lluny, és clar. No voreges un precipici de sobte. Però la perspectiva provoca, així mateix, vertigen i interès, tot alhora. En les eleccions del Principat el PSOE ja va caure del rang dels grans partits. Ara la seua marginalitat a les Corts Valencianes serà esfereïdora. I si el PP forma govern a les Balears, en dos anys els socialistes hauran estat foragitats de tots els nostres governs, tret de Catalunya Nord (però incloent-hi Andorra i amb permís de la Franja).

I a l'estat la situació pot ser molt pitjor encara, per més que els socialistes mantinguen l'Aragó, Astúries i poca més. Lluny, molt lluny, d'allò que havien arribat a ser. La pèrdua, si acaba consumant-se, de llocs tan segurs com Castella-la Manxa o fins i tot Extremadura, sembla un malson, més que no pas una possibilitat.

I al malson, s'hi suma el fracàs generalitzat en les municipals. Barcelona, en aquest sentit, serà una plaça clau. L'equip de Jordi Hereu no podia fer-ho pitjor de com ha fet i només una vaga apel·lació ideològica –més mítica que no real– pot rebaixar l'impacte de la pèrdua d'una ciutat model de la Catalunya municipalista que el PSC considerava el seu principal actiu.

És normal, doncs, que els candidats socialistes miren de treure pit i d'animar els seus votants. Però en l'atmosfera es copsa un final de cicle que no és tan solament el final d'un partit, sinó el final d'un model d'estat.

Mail Obert