Opinió

 

<73/169>

Vicent Partal

08.09.2011

El problema real és la constitució

Ahir al vespre tenia raó la senyora Camacho quan deia que el president de la Generalitat no tenia un problema amb el PP, sinó amb la justícia. Feia trampa, és clar. Però moderada. I podria haver estat encara més clara, perquè Artur Mas, tots de fet, amb qui té un problema és amb la constitució espanyola i amb la trama jurídica de l'estat que en deriva. Encara que alguns de nosaltres ens estimem més de creure que no és així.

Durant dècades hem anat fent la viu-viu. És cert. Però la constitució espanyola és ben rotunda. Rotunda quan estableix, en un article nefast, que el castellà és llengua obligada per a tots i que, després, hi ha 'unes altres llengües' (que ni tan sols anomena !), que rebran, necessàriament, un tracte de segona divisió.

Durant dècades hem anat fent la viu-viu. És cert. Han anat passant per Espanya governs i tribunals que no han volgut, per les raons que siga, anar a fons contra les 'altres llengües' i nosaltres, en canvi, hem fet veure que no passava res.

Durant dècades hem anat fent la viu-viu. És cert. Amb alguna incomoditat que hem mirat de superar amb entusiasme. Com per exemple, quan Europa s'exclamava que com volíem que el català hi fóra llengua oficial, si no ho era a Espanya. Tota una pista per a qui hi volia veure.

Però, de sobte, la viu-viu s'ha acabat i ens trobem amb la dura realitat, cara a cara. Amb la dura llei. Amb la dura constitució que ens tracta com a ciutadans de segona. I la Generalitat fa equilibris per defensar una cosa que la lletra de les lleis espanyoles diu que no val. I el govern afirma amb convicció, i me'l crec, que es plantarà. I tots plegats ens conjurem per evitar que passe allò que objectivament és una barbaritat sense sentit.

Però, quan passe, no ens tornem a equivocar d'enemic, car el problema real és la constitució. O siga, aquest estat. I no hi ha solució possible, real i duradora, ni amb l'una ni dins l'altre.

Mail Obert