Opinió

 

<72/169>

Vicent Partal

15.11.2011

Diu la senyora Merkel...

Diu la senyora Merkel que Europa viu avui l'hora més difícil d'ençà que es va acabar la guerra. I ho diu amb posat greu. Jo no ho sé segur, si és aquesta precisament l'hora més difícil, però sé que ho és molt. I que els somnis dels qui som europeistes des de fa dècades es poden esfumar ràpidament, sense saber gaire què ha passat. Sembla que en preparen una de grossa.

Diu la senyora Merkel, ho dóna entenent, que, l'Europa actual, potser no l'hem organitzada bé. Però calla que, després del tractat de Maastricht, els estats es varen espantar per la pèrdua de sobirania i no han parat de posar bastons a les rodes. Si tinguérem un president europeu elegit per sufragi universal, tot això que ara vivim seria molt diferent. Per exemple.

Diu la senyora Merkel, en el mateix discurs davant el plenari del seu partit, que 'la nostra sobirania ja no s'acaba a les nostres fronteres'. Té raó. La de ningú ja no s'acaba a les fronteres pròpies, i aquest és precisament un dels béns més tangibles aconseguit pel somni europeista. Però, alerta, que el somni parlava de solidaritat i de corresponsabilitat, no de dictat o d'imposició, i encara menys sense l'opinió dels ciutadans, sense el vot.

Com a europeista convençut, i militant de fa dècades, em fa por que l'esforç de tants acabe sent usat pels interessos d'uns pocs. Per més raó que tinguen. I crec, com explicava meravellosament ahir Jürgen Habermas des de les pàgines del Frankfurter Allgemeine Zeitung que 'no és només la democràcia el que hi ha en joc: hi ha la dignitat'.

Mail Obert