Opinió

 

<71/169>

Vicent Partal

09.01.2012

Chacón, la canadenca

L'episodi és conegut de fa anys. Josep Sort va explicar al seu bloc la relació, acreditada personalment per ell, entre la senyora Chacón i el Canadà. En una època en què molts politòlegs, com Sort mateix, anaven al Quebec a estudiar el procés sobiranista, ella va anar al Canadà a estudiar la manera de parar els peus als sobiranistes.

És precisament al Canadà que s'aplica la idea del 'poder de despesa' com una manera d'aturar el sobiranisme. Això és: que el govern 'central' cada vegada tinga més poder econòmic i el govern 'autonòmic', cada vegada més poc. Com explica prou bé Sort, la idea va ser d'un quebequès antiindependentista, Stéphane Dion, un polític que va tenir una efímera fama a Espanya, on els unionistes en van fer un model universal... fins que va perdre estrepitosament les eleccions el 2008.

Des que va entrar al govern espanyol la ministra Chacón ha anat aplicant la política canadenca de buidar de poder l'autonomia, començant per aquell sonat episodi de la llei de l'habitatge, que ja vaig comentar oportunament en un altre editorial.

Ara Chacón aspira a dirigir el PSOE i diuen que guanyarà. Doncs ja sabem què en podem esperar.

Però que conste que ho dic sense por, ho dic gairebé amb alegria. Perquè hi ha dues coses a les quals ens hem de començar a acostumar. La primera és que el moviment sobiranista al nostre país és molt fort, molt més que no som capaços de pensar nosaltres mateixos. I la segona és que el PSOE va pel camí d'esdevenir una força marginal. No tan solament al nostre país, sinó també a Espanya. Chacón, en aquest sentit, té tots els punts per a ser la nota final, anecdòtica, del llibre: la catalana que es pensava que salvaria Espanya...

Mail Obert