Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<71/169>

Vicent Partal

12.12.2011

Urdangarín i Juan Carlos

D'ençà que a primers anys vuitanta vaig començar a treballar de periodista no he parat de sentir històries sobre Juan Carlos en totes les redaccions per les quals he passat. Històries no oficials vull dir. Explicacions sobre la seua fortuna personal, que anaven des de les comissions pagades per les grans empreses espanyoles fins a tràfics poc ètics o gens. I, és clar, històries sobre amants i diversions vàries que no lligaven gens amb la imatge oficial.

Molt poques vegades aquestes converses de redacció han arribat al gran públic. Fa uns quants anys que han començat a circular els seus festeigs. No en fa tants que el seu paper gens clar en el 23-F sembla que comence a explicar-se (Juan Carlos era favorable a un colp, però no estava amb Tejero ni va compartir el seu mètode). Els negocis, de moment, restaven al marge amb alguna explicació tangencial i prou.

Fins que no esclata l'afer Urdangarín.

Amb les coses que sabem avui sembla molt més que probable que el gendre del rei haja de seure davant un tribunal, acusat de casos de corrupció diversos. I és difícil de no pensar que els qui pagaven amb tanta alegria i amb tan poc rigor ho feien perquè ell era qui era: el gendre del rei. Dit a l'inrevés: és fàcil de suposar que qui pagava es pensava que pagava d'una manera o una altra a 'la casa reial'.

Contra això, que és pura lògica, i vist com és de perillós per a ell, Juan Carlos prova ara d'alçar dues barreres. La primera consisteix a dir que tot plegat és una cosa personal d'Iñaki Urdangarín i que la seua dona, Cristina de Borbó, únicament signava coses, com qui diu sense saber què signava. Difícil de creure i poc elegant.

La segona consisteix a dir que, en tot cas, això no té res a veure amb la 'casa reial'. Però una afirmació així és impossible de sostenir. Per quina raó els diners serien tan fàcils, si no fos perquè ell era el gendre del rei? És clar que té a veure amb la casa reial, tot plegat. Oimés que la qüestió essencial és que la monarquia ha funcionat en aquest país com una mena d'institució intocable amb regles pròpies, envoltada de tabús i sense gens de transparència, i és això que ara se li gira a la contra. Perquè quan, després de dècades d'esforços per fer-la aparèixer com si fóra immaculada, ja no te'n pots creure res, aleshores tot esdevé creïble...

Mail Obert