Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<66/169>

Vicent Partal

22.03.2012

Un llop solitari

És una de les possibilitats que la policia de tot el món tem més: la d'un llop solitari. En l'argot policíac aquest terme designa un assassí que va sol, a la seva, i que, per tant, és molt difícil de relacionar amb els entorns polítics o socials que solen alimentar actuacions com la de Tolosa. Les novel·les en van plenes i relaten a la perfecció la dificultat d'una situació com la que que viu la capital del Llenguadoc.


És un cas estrany, tanmateix. Al-Qaida no té llops solitaris, no lliga amb la seua cultura, ni n'hi ha precedents. Per tant, quan Mohamed Merah diu que és membre d'al-Qaida vés saber què deu voler dir en realitat. Fa anys que sabem que al-Qaida no és una organització tradicional, sinó més aviat una idea, un concepte. Supose que acabarem sabent-ho tot d'aquest cas, però de moment és una incògnita inquietant endevinar si tot plegat és obra d'un home sol o és un canvi d'estratègia. No dubte de les raons gihadistes de Merah, no en tinc motius, i els trets contra els xiquets jueus ja són una carta de presentació que admet pocs dubtes en aquest sentit. Però el fet és que a Europa ja hem viscut episodis recents de llops solitaris –el més famós i horrible de tots el d'Anders Breivik a Noruega.


I això és molt preocupant, perquè no n'hi ha prou de qualificar-los de boigs. El seu estat mental no deu ser gaire normal, però aquests personatges no són boigs i llestos. No és tan senzill com això. Són uns criminals especials, una gent extraordinàriament perillosa i molt difícil de descobrir. En un cas la ideologia d'extrema dreta va alimentar el crim i en aquest l'alimenta el gihadisme, que no hi té res a veure. Però el mètode és similar i el meu temor és si, tot plegat, no és un indici, un més, del desconcert europeu que tant de mal ens fa a tots.

Mail Obert