Opinió

 

<66/169>

Vicent Partal

05.03.2012

La independència és una tàctica?

Jordi Pujol va pas a pas, com a ell li agrada. Ahir al vespre, en 'primetime' i en un canal de televisió espanyol, va dir que votaria sí a la independència de Catalunya, però, tot i així, encara li va quedar temps per a deixar clar que ho faria 'ara' i que vés a saber què passaria d'ací a cinc anys. Em fa, per tant, l'efecte que l'ex-president volia aprofitar el programa per avisar els espanyols. Com si, en el fons, el molestés haver-se de fer independent i tingués encara la secreta esperança --'recòndita' em sembla que va dir-- que no caldria arribar-hi. 


Hi ha una bona part del país, començant per Jordi Pujol, que em sembla que encara contempla la independència com una tàctica més que no pas com un dret. Cal dir que som un país estrany, en aquest sentit; insòlit en el context europeu. Però segurament que deu ser també això que explica que siguem una de les poques nacions europees que a primers del segle XX ja parlàvem d'independència i encara no l'haguem aconseguida. I de passada, per cert, també és això que explica la diferència entre Alex Salmond i Artur Mas... o Jordi Pujol.


La tàctica d'espantar, si és que és tractava d'això, a mi, em sembla inservible perquè no hi ha ningú a Espanya interessat a escoltar (Twitter n'ha estat anit una bona prova). Però més val que siguem conscients també que, quan arribe el moment de veritat, i arribarà aviat, per als partidaris de la tàctica pot ser una temptació escoltar les promeses, que aleshores sí que ens en faran, que tot canviarà, si ens avenim a pactar --com ja va passar a Macià, amb la promesa que la república seria diferent, i a Pujol mateix, amb la promesa que ho seria la nova democràcia constitucional.


Avise: ens trobarem amb això algun dia i serà probablement el moment més transcendental de tots els que ens esperen. Però, mentrestant, anem creixent i alegrem-nos de sumar més vots per la independència. Que amb el de Pujol i amb el del Fundador ja en tenim dos més.

Mail Obert