Sonia diu que no

Sonia Ghandi ha decidit que no vol ser la primera ministra de l'Índia. La decisió ha causat estupor perquè l'hereva de la saga Ghandi-Neru ha guanyat les eleccions contra corrent. Diuen que no s'ho esperava i que dos assassinats a la família, per coses de política, són massa. També diuen que la pressió dels fonamentalistes hindús pel seu origen italià l'ha aclaparada. Potser sí. Però em crida l'atenció, i em sobta, que en un moment i un món en què tot és bo per a aconseguir el poder aquesta dona haja dit simplement que no.
Supose que la barreja de motius deu ser complexa. Sonia Ghandi ha vist morir la sogra, Indira, i el marit, Rajiv, assassinats per coses de la política. Un fill seu també fa política. Va avenir-se a dirigir el Partit del Congrés a contracor. Devia creure que tenia l'obligació de fer-ho. Entenguem-nos: no és que Sonia Ghandi no s'interesse per la política. S'hi interessa molt. Moltíssim. Però és precisament això que fa el seu gest més insòlit. Podria dirigir els destins d'una de les nacions del món més grans, però ha dit que no i s'ha posat al marge de la carretera. Per alguns és un gest de covardia. Per uns altres, una gran decepció. Per alguns és un contrasentit presentar-se a unes eleccions i, en havent-les guanyades, retirar-se. Tothom té una part de raó. Però, a mi, m'ha impressionat la senzillesa amb què ha renunciat a ser primera ministra. Ha dit que no i ho ha dit ràpidament i clara. Aquesta dona ja em mereixia un gran respecte per les coses que havia passat i per la vida que ha tingut. Ara encara me'n mereix més.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet