Opinió

 

<62/169>

Vicent Partal

07.06.2012

La gent que fa el país

És gent normal, que protagonitza actes de dignitat, quotidians, poc importants aparentment, però profunds. Dos exemples, triats d'ahir. A l'Alcúdia, la família de Josep Lluís Bausset tornà el telegrama de condol que els havia enviat, en espanyol, el president de la Generalitat Valenciana. A les Illes, el 87% dels pares exigiren que el català fóra la llengua escolar dels fills. És la gent que fa el país.


Els fills de Bausset reaccionaren com feia ell. Demostrant que la llavor del maulet de cent anys havia arrelat profundament. El president de la Generalitat, obligat per la magnitud del dol col·lectiu, els havia enviat una nota de condol, sense ni tan sols preocupar-se de la llengua del país. I ells, malgrat el dolor, no l'acceptaren i la tornaren amb tota l'elegància del món. És un gest quotidià, sí, que n'hi ha que consideren poca cosa --i tant que hi guanyaríem tots, si féssem multitudinàriament el gest de Bausset: tornar allò que no ens respecta, sense fer-ne gens de cas.


I si, aquest gest de dignitat, el protagonitzava una sola família, un poc més a l'est moltíssimes famílies donaren una lliçó monumental al president Bauzá. Aquest home, després de trencar --ell i els seus-- la tradició de les nostres Illes, on l'escolarització en català ni tan solament es discutia, les havia inundades de cartes recordant a tothom que podien demanar de fer les classes en castellà.


Doncs bé, ahir es feren públiques les xifres de l'elecció --del referèndum dels pares. Unes xifres excepcionals: el 87% dels alumnes de les Illes aniran a centres en català, i tot just un 13% volen ser escolaritzats en espanyol. Malgrat la campanya, les cartes, la pressió i les amenaces. Durs com una roca enmig de la mar, fidels a la llengua.


Tot plegat fa que avui em senta orgullós de la meua gent. I he volgut explicar-ho.

Mail Obert