Agustí Cerdà

Des d'ahir Agustí Cerdà és diputat al congrés de Madrid. Un diputat valencià, republicà i independentista. Una transformació radical del panorama polític que pot canviar moltes percepcions, dintre i fora del País Valencià. Tindrà molta faena, és cert. Però ja fa molts anys que demostra sobradament de què és capaç. Per això il·lusiona.
No recorde quan el vaig conéixer, però sí que recorde la seua cara en tota mena d'actes, celebracions, conspiracions i manifestacions fetes a València aquests darrers anys, si no dècades. Sempre defensant posicions progressistes i un nacionalisme sense complexos: és a dir, catalanista. Agustí és consistent i persistent. Des de l'esquerra independentista extraparlamentària i gairebé clandestina. Des de la seua faena extraordinària en la cuina d'Acció Cultural: fent Tirants de Roc o Casals Jaume I, la seua presència ha estat constant a totes les comarques valencianes, sempre construint, sense perdre el temps en la reconeguda afecció dels valencians per les batalletes internes de tercer grau o per la desqualificació.
Des d'ahir Agustí Cerdà és el primer diputat valencianista al Congrés espanyol. Diputat electe per Esquerra Republicana del País Valencià. Per alguns, això ha estat possible, bàsicament, per la normalitat com Esquerra Republicana de Catalunya tracta el sud del nostre país. Va situar-lo en un lloc d'eixida de la llista de Barcelona, com un català més. Igual que Carod era el número u per Barcelona, per més que vote a Tarragona. És cert. Però també ho és que ningú no li ha regalat el càrrec. Li ha costat molts anys de faena política i cultural.
L'ERC actual és una barreja de passats, i el nou diputat no n'és pas al marge. En els duríssims anys vuitanta va contribuir com pocs a trenar els vims que han acabat fent descloure l'independentisme. Quan ningú no somniava diputats. Quan els malsons eren ben concrets. Ell ja hi era, ignorant sempre les divisions autonòmiques. És d'aqueixa tradició, que neix aquesta oportunitat.
Però, a més, i sobretot, el seu escó al Congrés espanyol és el fruit d'una gran visió política, demostrada aquests darrers anys amb el procés, que ha dirigit, de reformulació de l'independentisme al País Valencià. Ell i la seua gent han fet una transició que no era gens senzilla, i l'han encertada. Simplement, s'han posat on s'havien de posar i quan s'hi havien de posar. I han jugat amb decisió les cartes. Els resultats electorals són minsos encara, però la sacsejada que han fet, no. Molta gent se'ls mira amb una barreja de curiositat i d'il·lusió, que pot ser la base del creixement a venir.
Ho diré amb una expressió feta: el xicot promet. I el país també.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet