Si això passa a Suècia...

Suècia ha representat durant dècades el paradís de la societat del benestar. No era ben bé això, però ningú no pot discutir que els suecs han gaudit particularment d'aquest model de societat típicament europeu. Per això tots estem sorpresos de veure amb quina potència i amb quina duresa hi han esclatat tot de revoltes juvenils i incidents greus. Els suecs són els primers que se'n sorprenen, és clar, però la pregunta de tots els europeus és: si això passa a Suècia, què no acabarà passant a la resta del continent?

A Suècia fa més d'una setmana que la policia no pot controlar els incidents seriosos que hi ha pertot. La causa, com sol passar en aquests casos, és complexa, però tothom coincideix a assenyalar, en primer lloc, el creixement accelerat de les desigualtats socials, en una societat que era la més cohesionada d'Europa i amb un nivell de desocupació juvenil simplement desconegut. I, en segon lloc, l'aprofitament per part de l'extrema dreta de la qüestió de l'emigració, en un territori tan obert i tolerant com Suècia!

Evidentment, els incidents van començar en un suburbi d'Estocolm, Husby, que acumula unes condicions molt especials, com ara tenir un 85% de la població emigrada. I es van desfermar quan la policia va matar a trets un veí de seixanta-nou anys i d'origen portuguès. 

El cas és que els fets greus s'han escampat per tot del país i han pres cos en situacions molt variades. És molt difícil de no veure-hi una rèplica d'allò que va passar a Londres ara fa dos anys. Un informe recent de l'OCDE avisava que a Suècia les diferències entre pobres i rics s'havien ampliat més que en cap altre país europeu, entre el 1995 i el 2010. Fins al punt de fer-lo baixar catorze posicions en la classificació dels estats europeus més igualitaris.

...I si això passa a Suècia, què no pot passar en la resta? Nosaltres anem molt més malament que no pas ells i les mostres d'explosió social, contradictòries i ben diverses, se succeeixen a tot del continent, cada volta més sovint. Fa prop de cinc anys ja que ens van enfonsar en aquesta crisi, i cada dia viure, viure i prou, és més difícil. Si la Unió Europea no canvia de política de seguida, radicalment, potser veurem coses que no ens imaginàvem. Avui en té una nova oportunitat, però, sincerament, jo ja no hi confie gens.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Si la Unió Europea no canvia de política de seguida, radicalment, veurem coses que no ens havíem imaginat.