Opinió

 

<62/169>

Vicent Partal

22.05.2012

Fets, senyor Navarro, no paraules.

Ahir el cap del PSC, Pere Navarro, féu una conferència. Entre més coses digué que el projecte independentista faria de Catalunya un país més petit i, per tant, més pobre. És una afirmació més que sorprenent, tenint en compte el món en què vivim i en què cal situar-nos. Però el cap socialista ni deu mirar-se les dades ni deu haver vist les estatístiques.


Hi ha un índex de les Nacions Unides, dit ‘Índex del desenvolupament humà’. És una complicada combinació de dades per a explicar no pas quin és el país més gran, més potent o més poderós, sinó el país on tothom voldria viure, el que funciona millor.


Espanya, d'on Navarro voldria que no ens moguéssem, ocupa la posició 23, en l'edició del 2011 d'aquest Índex, la darrera que s’ha publicat. Hi ha, doncs, 22 estats més ben situats que no Espanya, que funcionen millor i que són més atractius. I saber quins són, aquests 22, és ben instructiu --i convindria saber-ho, abans de dir alegrement segons quines coses.


Perquè, d’aquests 23 estats on hom viu millor que no a Espanya, 16, la immensa majoria, són d’una magnitud, territorial, poblacional, econòmica i lingüística, comparable amb la nostra. I són aquests: Noruega (el millor del món), els Països Baixos, Nova Zelanda, Irlanda, Liechtenstein, Suècia, Suïssa, Hong Kong, Islàndia, Corea del Sud, Dinamarca, Israel, Bèlgica, Àustria, Eslovènia i Finlàndia. Dir avui que fer-se petit és igual que fer-se més pobre és d'una ignorància gran. O d'una mala fe notable.


PS. I dos detalls colpidors. Andorra, el nostre únic estat, de moment, no és tan lluny: figura en el lloc 32 de l'Índex, nou posicions al darrere d’Espanya. Segon, Espanya no ha parat de perdre posicions des de l’aparició de l’Índex, el 2007. Aquell any ocupava la posició número 13. El 2008 va passar a la 16. El 2009, a la 15. Però el 2010 caigué a la 20. I el 2011 ja era a la 23. I vés a saber on deu parar ara...

Mail Obert