Us esperem, president

Fa setmanes que el president Pujol va rondant l'independentisme. Diu i torna a dir que no li resta cap argument per a oposar-s'hi. I ahir, en aquesta conferència que VilaWeb ofereix avui en vídeo, va concretar un pas més. Se li va entendre que ja seria independentista del tot, sinó perquè tem la gran dificultat del procés i perquè tem una possible fractura interna, dos arguments que ell mateix diu, emperò, que són d'un altre ordre.

El dia que Mandela va arribar a la presidència de Sud-àfrica li varen demanar si no li semblava impossible que tres anys després d'eixir de la presó l'exèrcit li presentara armes com a president constitucional del país. La resposta del vell dirigent sempre m'ha encantat: 'Quan una cosa passa, deixa de ser impossible, i les coses passen quan hi ha algú que les vol fer passar.'

Doncs, d'això exactament es tracta: de fer-ho passar. Si no hi ha cap alternativa, si no pots oposar-t'hi, què has de fer sinó treballar-hi favorablement? Avui la independència és clarament un objectiu possible, segurament el més possible de tots. Si no fos així, Pujol no dubtaria. El mateix dubte ja porta implícit el reconeixement.

I, com deia Mandela, és possible perquè molta gent fa anys que malda per fer-la real. Fins ara el president Pujol sempre ho havia desaconsellat, i fins i tot s'hi havia oposat amb vehemència. Això, ja tant és. No es fabrica la independència rebutjant ningú per les coses que hagi fet o hagi dit, sinó sumant un i un altre i un altre més. Però no siguem innocents tampoc: els independentistes necessitem Pujol.

El dia que el president Pujol diga que ara toca la independència la convulsió que produirà el seu missatge serà notable. Quan ho diga no pas amb la boca petita, com una reflexió intel·lectual, sinó cridant a treballar per aconseguir-la. Quan es pose ell també a la feina.

He dit que causaria una convulsió notable i aclariré per què. Pujol no és un ciutadà més. De primer, per l'autoritat moral que té sobre grans sectors del país. Després, perquè ho dirà havent estat ell precisament, a través de la influència de Salvador Espriu i més, el principal banderer d'una Espanya que no existia més que en la nostra imaginació. Negar-la serà trencar el somni i deixar de perdre el temps. I finalment, perquè el cabal de contactes i de respecte que té en tot el món l'ha de posar ara al servei d'això que ell ja diu que sap que és l'única solució raonable.

Us esperem, president. No hi tardeu gaire. Digueu-ho aviat i sense por. Que cal aconseguir de la manera més ràpida possible un estat propi, ni que siga, de moment, tan sols per al Principat.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Si no hi ha cap alternativa, si no pots oposar-t'hi, què has de fer sinó treballar-hi favorablement?