La recepta es diu democràcia

Vist que ja no és possible negar que l'independentisme ocupa un espai central creixent en la societat catalana hi ha qui addueix ara que el preu de la independència serà l'aparició de dues comunitats i d'una tensió perillosa entre totes dues. Però defensar això és oblidar que hi ha una recepta que ho arregla.

La preocupació és legítima i no és necessàriament una trampa. D'això, no en dubte gens ni mica. Però l'argument s'aguanta amb pinces i basant-se en una realitat que solament és aparent: si ara no hi ha dues comunitats és simplement perquè una (nosaltres) ha acceptat la subordinació com a inevitable i fins avui no hem alçat multitudinàriament la veu per dir que volem ser exactament que ells. No ens enganyem.

I és sorprenent que boten les alarmes precisament quan nosaltres diem amb claredat que volem que la nostra nació tinga els mateixos drets i els mateixos deures que la seua, ni un de més ni un de menys.

Fins avui els qui considerem que no som espanyols i no volem restar sotmesos a aquest estat hem acceptat que hi ha una regla que posa ordre en el contrast entre el nostre desig i la realitat, regla que es diu democràcia. Hi ha una majoria que no podem violentar i el desig de la minoria no es pot imposar.

Per això si ara, finalment, la majoria canvia d'orientació, aleshores l'única cosa que passarà és que seran els qui es consideren espanyols els qui hauran d'acceptar la regla que posa ordre en el contrast entre el seu desig i la realitat. És a dir la democràcia.

Discutir això, posar barreres o prèvies a una cosa tan elemental, és predicar que la política no pot canviar les relacions socials i això no crec que ningú ho puga defensar en l'Europa del segle XXI sense preocupar-se d'allò que ell mateix pensa.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Hi ha una majoria que no podem violentar i el desig de la minoria no es pot imposar.