El temps s'acaba

La darrera setmana de setembre farà dinou mesos que es va començar a treballar el nou estatut de Catalunya. I el Parlament decidirà, finalment, si l'aprova o no. I si l'aprova, amb quins continguts. No serà la fi del camí, però serà el punt decisiu.
Hauria de passar un terratrèmol de proporcions bíbliques perquè els tres partits del govern votaren una cosa diferent del sí. I seria altament sorprenent que el PP hi votara afirmativament. Encara més: aquestes posicions no crec que depenguen ni tan sols del text final de l'estatut. Per tant, la data límit té un destinatari clar i únic: Convergència i Unió. Si CiU diu que no, ja s'ha acabat tot, i si diu que sí, veurem què hi diu Zapatero, i fins on bramarà José Antonio Guerra (he dit Jose Antonio? en què devia pensar?). Mas i els seus són, doncs, els qui ahir van saber fins on podien tibar.
Tinc la sensació, purament especulativa, que no gosaran votar-hi contra. Per més dolent i rebaixat que acabe essent el text. I també que divendres, legítimament, voldran marcar distàncies dels partits del govern. Però moderades, perquè el temps s'acaba.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet