Laporta

Dins el pim-pam-pum local sembla que ara ha tocat el rebre a Laporta. Som un país curiós. Quan el Barça guanya la lliga, no cal ni que passe una setmana perquè s'organitze un cafarnaüm de dimensions colossals, un serial que té de protagonista, l'un dia sí, l'altre també, el president de l'equip guanyador. Quan no són els directius cessats, o dimitits, és l'acord per la samarreta. O la presència de la senyera a l'uniforme de l'equip, que n'hi ha que troben 'provocadora'! O uns calçotets ensenyats en un aeroport. El cas és practicar el tir a l'èxit, una modalitat no olímpica, en la qual segurament que guanyaríem els campionats mundials. No sé què en pensa en Laporta d'això que li passa, però tanta salsa rosa i tanta hipocresia reunida m'imagine que és difícil de suportar. I, sobretot, que és injusta.

Ahir tot es va desencadenar per un episodi poc edificant, però, en definitiva, anecdòtic. Laporta es va despullar i es va quedar en calçotets quan intentava de passar un control a l'aeroport del Prat, la maquineta xiulava tota l'estona i el guàrdia civil de torn insistia a tractar-lo com un terrorista perillós (i no és significativa l'actitud d'aquest guàrdia?) El president del Barça s'ha disculpat en públic. Ha dit que es va posar nerviós i llestos. Però el xup-xup, començat casualment pel diari ABC, l'acompanyarà, de segur, tot l'estiu. Es tracta, clarament, de desgastar Laporta. Aprofitant qualsevol error, com aquest. O qualsevol cosa que puga passar, siga quina siga.
Que, a Laporta, hi ha molta gent que la hi té jurada, no és cap secret. Sobretot després d'un seguit d'èxits contundents i difícils de rebatre. Ha anihilat els ultres del club, ha recuperat la tranquil·litat al camp, ha guanyat la lliga jugant amb gust, ha refet l'esquifida caixa fins allà on era possible i raonable, ha tornat la catalanitat desacomplexada al club. Ha comès errors? Supose que sí, és clar. Té un caràcter fort? Supose que sí. Què no ha pogut complir encara tot allò que prometia? Potser no. Però negar el balanç extraordinàriament positiu de la seua gestió i la de la seua junta fins als extrems obscens que alguns ahir mostraven em sembla fora de lloc. Completament.
I no sé si això és perquè el Barça és un club impossible o perquè aquest país ha entrat en una deriva autodestructiva que no té aturador. En tot cas, la meua opinió, és que Joan Laporta és un home decidit, transparent, amb una capacitat de generar entusiasme i de canviar el Barça per a bé com no s'havia vist mai. I estic convençut que és per això, i per la seua catalanitat sense disfresses, que alguns estan obsedits a acorralar-lo. Doncs, exactament per això el defense jo avui.

Aclariment: Per a posar en context aquest article, crec que és correcte que el lector sàpiga que des de l'arribada de la nova junta forme part del consell assessor de Barça TV. Es tracta d'un càrrec no retribuït que obliga a un parell de reunions l'any per a donar la nostra opinió sobre la programació de la cadena.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet