Els Jocs de la diversitat

Londres tindrà els jocs del 2012. Però fixem-nos en un detall significatiu: la campanya londinenca es va basar en la diversitat. 'La ciutat que parla dues-centes llengües' va ser un dels eslògans més repetits i ensenyats hores abans de la votació. Tant que Sebastian Coe en persona el va subratllar en el seu discurs davant l'assemblea dels delegats olímpics. En un dels vídeos, londinencs de procedència diversa saludaven en la seua llengua pròpia. Londres, que podia passar per centre d'una globalització que té en l'anglès la seua arma més poderosa, opta així per la pluralitat lingüística com a valor. I la jugada li ix bé. Tot un indici.

No és que el Regne Unit siga un model de respecte a les seues minories. Gal·lesos, escocesos, irlandesos o còrnics saben bé com les gasta l'estat britànic, amb la llengua anglesa. O com les ha gastades tradicionalment. Però és cert, en canvi, que la pluralitat ètnica i nacional d'una ciutat com Londres va canviant la percepció de la diversitat, que passa de ser un problema a ser una gran riquesa i una bona oportunitat. I ho fa d'una manera molt ràpida. És un bon senyal. Si el centre de la globalització lingüística entén que la pluralitat de llengües és un valor i que respectar-les totes és una actitud indiscutible (àdhuc des de la posició de privilegi global que té l'anglès), tots hi eixim guanyant.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet