La dignitat de tothom

Haurem d'esperar a llegir com es concreta la devolució dels Papers de Salamanca, a la vista de l'avantprojecte de llei que s'ha anunciat que avui aprovaria el govern espanyol. Resten, malgrat el triomfalisme oficial, massa interrogants sobre la taula, i sols una repassada detallada els aclarirà. Però, mentrestant, sembla ja evident, per les coses que sabem, que s'ha optat per la via administrativa, que s'ha optat per rebaixar el contingut polític de l'espoli, i de les conseqüències que se'n deriven, fins al mínim imprescindible i necessari per a justificar l'operació.
La via política raonable hauria d'haver estat una restitució completa, incondicional i directa de tots els papers als propietaris, sigui la Generalitat, un ajuntament, un esbart, un partit o sindicat, una família o els hereus d'un personatge concret. I sense distinció de territoris. Això, tornar els papers sense transaccions, equivaldria a reconèixer el delicte comès i significaria un acte de trencament (en dèiem ruptura, ens en recordem?) amb l'herència del franquisme, que perviu en l'actual sistema polític espanyol. Situar el debat com si fos una qüestió diguem-ne de professionals, evitant de fer evident i visible que si n’hi ha que encara ara reclamem és perquè continuem estant (en aquest punt) al bàndol dels vençuts, equival a suavitzar el debat de fons. Que no és sinó la necessitat de desmuntar, trenta anys després de la mort de Franco, els processos, les institucions, els mètodes i els privilegis que la dictadura va crear i que la transició va mantenir, sota forma de pacte.
La Generalitat és la institució robada, però solament ho és perquè el país va ser el país robat. Per això no s’ha de restaurar tan sols la dignitat de la Generalitat, sinó la de tothom.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet