Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<60/169>

Vicent Partal

11.07.2012

Quin ridícul

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat l'estat espanyol per l'anomenada 'doctrina Parot'. Era una simple qüestió de temps. Com en tantes qüestions relacionades amb això que en diuen antiterrorisme, la cosa era tenebrosa, impresentable. En nom de la lluita contra ETA la famosa doctrina violava les normes més elementals del dret europees, incloent-n'hi una de les més bàsiques: que la retroactivitat d'un canvi penal únicament és admissible si millora la condició del pres. Això que és tan elemental que crec que ho ensenyen la primera setmana que vas a classe de dret, els espanyols simplement ho giraven al revés per a escàndol de juristes no contaminats del perillós patriotisme constitucional. I és això que han aturat a Estrasburg.


La llista d'absurditats jurídiques i polítiques que a Espanya s'emparen en ETA i en el combat contra ETA és inacabable. Començant per la pervivència del Tribunal d'Ordre Públic franquista, l'Audiència Nacional, i acabant, de moment, en aquesta proposta surrealista de reconèixer a qualsevol que haja residit un quant temps al País Basc i vaja contra ETA el dret de votar en les eleccions que s'hi facen. Espanya es pensa que a tot s'hi val, en la lluita contra ETA, i que l'estat no és obligat a respectar res. Però s'equivoca i ben greument.


Si Espanya visqués aïllada, potser reeixiria a fer passar aquestes absurditats seues com a inevitables, però Europa precisament les vigila molt aquestes coses, i no és ni la primera vegada, ni la segona, que es fixa en la manera peculiar que tenen els espanyols de menar la 'lluita antiterrorista': lesionant i laminant els drets civils i trencant el principi sagrat de les democràcies europees segons el qual tothom és igual davant la llei.


Ara ha tornat a tocar el crostó espanyol, per cert de la mà d'un jutge andorrà, i el ministre ha respost d'una manera encara més inaudita: dient que no pensaven complir la sentència i en pau. Com si Espanya fos un regne del cel, distant i distint de tots els de la terra...


Quin ridícul.

Mail Obert