Vicent Partal
02.01.2013
Vicent Partal
31.12.2012
Vicent Partal
28.12.2012
Vicent Partal
27.12.2012
Vicent Partal
24.12.2012
Vicent Partal
21.12.2012
Vicent Partal
20.12.2012
Vicent Partal
18.12.2012
Vicent Partal
18.12.2012
Vicent Partal
18.12.2012
Vicent Partal
17.12.2012
Vicent Partal
14.12.2012
Vicent Partal
13.12.2012
18.12.2012
La gran manifestació de l'Onze de Setembre ha donat un fruit concret i directe tres mesos i una setmana més tard. L'acord signat entre CiU i ERC significa que el clam del carrer aquell dia a Barcelona es transforma, ja ara, en política en majúscules. I gràcies a això els ciutadans del Principat votarem la independència, el 2014 si no passa res. És, doncs, un acord històric, que ha estat molt difícil de teixir i que segurament costarà prou de mantenir. Però insistesc que, per damunt de tota altra consideració, és un acord històric: amb aquest acord s'acaba l'autonomia i s'obre immediatament la possibilitat d'esdevenir una república independent. Que no és pas poca cosa.
És un acord històric també perquè posa en relleu que la independència és un objectiu de país. No és el projecte d'un grup o d'un altre. Evidentment, CiU i el president Mas són els qui hi comprometen més. Però és molt important que s'haja posat d'acord amb la primera força de l'oposició, Esquerra Republicana, malgrat les evidents diferències que hi ha entre totes dues. ERC ha fet un exercici de responsabilitat històrica que cal saludar i reconèixer per la importància enorme que té.
Els ciutadans vam votar el 25-N demanant que el procés d'independència fos plural. CiU i ERC han hagut d'acomodar-se a la voluntat popular i ho han sabut fer. A més, deixen la porta oberta als altres partits que accepten el dret de decidir i a la societat civil que tant ha fet perquè aquesta votació històrica del 2014 fos possible. La creació del Consell Català per a la Transició Nacional és un gran encert, i segurament aquest organisme serà la peça clau per a consolidar la unitat cívica que ens portarà, esperem-ho, a la república.
Som a punt de viure dos anys apassionants. No sabem ni segurament podem imaginar quines dificultats caldrà esquivar. De tota mena. Problemes interns i agressions externes. Desavinences que inevitablement apareixen ací o allà. Dubtes sobre si aquest o aquell podrien dinamitar el procés o entrebancar-lo. Dubtes sobre fins on podem arribar o què podem acceptar enmig d'una crisi tan salvatge i que tant de mal fa a la societat. No serà fàcil, això és evident, i caldrà molta generositat de part de tothom. Però deixeu-me dir que em sent curull d'il·lusió i convençut que aquesta vegada podem finalment guanyar la història.
Ho he escrit de temps ençà i ho repetesc amb molt de goig aquesta nit: només podem perdre nosaltres, si ho fem malament, perquè ells ja no ens poden derrotar. Aquesta és, doncs, l'hora que fa segles que esperàvem.
Oriol Izquierdo
27.07.2015
Andreu Barnils
26.07.2015
Mercè Ibarz
25.07.2015
Bel Zaballa
24.07.2015
Pere Cardús
23.07.2015
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
Marta Rojals
21.07.2015
Andreu Barnils
19.07.2015
Pere Cardús
16.07.2015
Bel Zaballa
15.07.2015
Marta Rojals
14.07.2015
Oriol Izquierdo
13.07.2015
Andreu Barnils
12.07.2015
Mercè Ibarz
11.07.2015
Marta Rojals
07.07.2015
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
Andreu Barnils
05.07.2015
Roger Cassany
04.07.2015
Pere Cardús
02.07.2015
Bel Zaballa
01.07.2015
Marta Rojals
30.06.2015
Oriol Izquierdo
29.06.2015
Andreu Barnils
28.06.2015
Mercè Ibarz
27.06.2015
Pere Cardús
25.06.2015