Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<49/169>

Vicent Partal

05.02.2013

Foment no viu en aquest món

S'havia anunciat que hi hauria aviat un acte d'empresaris contra el sobiranisme, un míting amb power-point, segons l'enginyosa pensada. No ho deien tan clar i tan rotund ells, els de Foment especialment, però se'ls entenia tot. Volien ajuntar tots els empresaris del país o una fracció ben contundent en un acte espectacular per amenaçar el sobiranisme. Amenaçar-lo amb aquell discurs que diu que la independència ens farà mal i que viurem pitjor. Volien fer una cosa molt grossa, però ahir vam descobrir --un pèl sorpresos, tot siga dit-- que Foment es feia enrere. Que no s'atreveix a fer l'acte i que s'han trobat tant recel de tanta gent que acabaran fent un cafenet a sa casa. Que diran que és igual d'important, però que tots sabem ja que és un derrota estrepitosa. 


De la qual ens hem d'alegrar. Els personatges de Foment del Treball Nacional, en tots els camps que vulguem imaginar, són uns personatges peculiars. Que diuen representar els empresaris, però que no se sap ben bé qui representen. Els empresaris no, com ha tornat a quedar clar. N'hi ha hagut molts, d'empresaris, de tota casta i condició, que els han fet pam-i-pipa aquest dies. Gran notícia. No necessàriament perquè siguen independentistes, això és ben evident. Però sí perquè l'acte que plantejaven, la manera de fer-ho, les coses que volien dir i insinuar i l'organització que reclamaven era simplement al·lucinant.


El problema dels empresaris de Foment és que no viuen en aquest món. Segurament ni saben --faig una metàfora-- que hi ha hagut dues vagues generals en un any i que va haver-hi una manifestació l'11 de setembre. I no saben --i ara no faig cap metàfora-- ni què pensen ni què reclamen, ni amb què pateixen els empresaris d'aquest país, els de debò. No aquells que tenen la paradeta organitzada al voltant del tràfic legislatiu, sinó els que inventen, construeixen i generalment exporten.


Em sorprèn fins i tot a mi de comprovar amb tanta claredat que el país estiga tan encès. Tant que els ha impedit de fer la cosa aquesta que volien organitzar. I això és una mostra enorme que, tot i passant-ho molt malament, tenim alhora una il·lusió col·lectiva que ens activa fins a un extrem que mai no havíem vist. Que la corrupció, la desocupació i les retallades ens massacren com a societat, com a nació i com a poble. Però que, així i tot, pensem --molts, vull dir-- que tenim en la independència una oportunitat de no continuar igual, de canviar de soca-rel. Que ho pensem tanta i tanta gent ja perquè uns autistes tan notables com els membres de Foment es queden més sols que mussols i demanant-se amb cara d'espantats com és que ja no manen com abans.


No saben que no viuen en aquest món.


PD: Puc tornar-ho a dir? Anem bé, anem bé...

Mail Obert