Opinió

 

<49/169>

Vicent Partal

16.01.2013

La (relativa) importància dels mitjans

La picabaralla d’ahir entre Xavier Sala i Martín i José Antich, a propòsit de Duran i Lleida, ha alçat molta polseguera. En una part, l'economista té tota la raó de burxar-hi, que és en la doble mesura. Però bona part de la discussió posterior va recaure en un punt que em sorprèn cada dia més. Hi ha gent que encara es pensa que la posició d'aquest mitjà o d’aquell altre pot fer decantar la balança política. 


Molta gent ha especulat especialment sobre el cas del diari dels Godó. Com si no tingués cent cinquanta anys d'història. I és que, precisament parlant de La Vanguardia, aquestes girades tan sobtades que fa no haurien d'estranyar a ningú, perquè ha estat una característica inamovible de la seua història. Recomane de tornar a llegir Gaziel, simplement. Algunes de les aventures que explica aquest gran periodista es poden traslladar perfectament a això que passa avui, incloent-hi la guerra de guerrilles per a moure el director. 


I si no ens han d'estranyar els canvis de posició, ni de bon tros ens han d'inquietar. Diuen que després de l'onze de setembre La Vanguardia es va unir, aparentment, al sobiranisme. I que després de les eleccions, o la nit electoral mateix, se'n va distanciar. Ep, i no necessàriament per coses relacionades ni amb la política ni amb Catalunya. Suposem que fos així. Que en dos mesos el diari es va tornar sobiranista i ho ha deixat de ser. Evidentment que no és tan senzill com això, però fins i tot si la cosa fos tan caricaturesca la pregunta a respondre seria, simplement, i què?


He vist i he sentit aquests dies gent sincerament preocupada per l'impacte que puga tenir aquesta transformació doble sobre el debat sobiranista. I la resposta per a mi és tan òbvia que fa mal i tot: gens. Vivim des de fa anys en el segle XXI i les coses, en part gràcies a internet, ja no funcionen així, si és que mai hi havien funcionat. I, si no, que algú m'explique com és que en aquest país l'independentisme ha esdevingut la força social majoritària sense haver tingut mai cap grup mediàtic a favor. Rectifique: tenint-los, fins fa quatre dies, tots en contra.


Tranquil·litat, doncs, que això va bé.

Mail Obert