Opinió
-
Una vergonya de 37.500 milions d'euros
Vicent Partal
15.03.2013
-
De quin Francesc parlem?
Vicent Partal
14.03.2013
-
Alerta al filibusterisme
Vicent Partal
13.03.2013
-
Bush i Irac = Camacho i Catalunya
Vicent Partal
12.03.2013
-
Els de l'Onze de Setembre continuem ací
Vicent Partal
11.03.2013
-
Un nou govern, de concentració
Vicent Partal
08.03.2013
-
La frontera del bon dia
Vicent Partal
07.03.2013
-
La democràcia, contra l'altre
Vicent Partal
06.03.2013
-
Un estat que no deixa ni opinar
Vicent Partal
05.03.2013
-
Línies vermelles a TV3
Vicent Partal
04.03.2013
-
Allò que diga Espanya ja no és problema nostre
Vicent Partal
01.03.2013
-
El PSC no ho sap encara, però es va tornant independentista
Vicent Partal
28.02.2013
-
Un PSC desconegut
Vicent Partal
27.02.2013
Vicent Partal
28.10.2004
Quan els governs van contra el parlament
Que la Unió Europea té un sistema polític complicat, ja ho sabíem. I ara Barroso hi ha topat de cara. El futur (supose) president de la Comissió no pot triar els seus comissaris perquè els trien els governs. Pot decidir de quina cartera es faran càrrec, però no els individus. I en conseqüència, per protegir els interessos dels estats, el Parlament sols pot rebutjar la comissió en ple i no un dels comissaris. Importa més la negociació entre els estats que no pas el vot popular. El resultat és sobre la taula: el caos institucional. De moment els actuals comissaris hauran d'ocupar el càrrec més temps que no volien i la Unió es trobarà en fals, precisament en el delicadíssim moment de la ratificació de la constitució.
D'ací a un mes Barroso ha d'haver convençut els governs que li deixen canviar alguns noms (Buttiglione és el més qüestionat, però Kroes i Kovaks tampoc no desvetllen entusiasme). I si no els canvia, és probable que la Comissió no guanye el vot del Parlament. Aleshores sí que la crisi serà total. Molt més que no pas ara.
Però, en el fons, allò que es torna a demostrar és que la reculada del procés d'unitat europea no dóna bons resultats.
Cada vegada més, els estats pressionen per convertir la Unió en un simple fòrum intergovernamental, i cada vegada és més evident que això, i les regles estúpides de protecció dels interessos estatals que se'n deriven, menen la Unió a mal port.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











